dimecres, 18 d’octubre del 2017

Calmoso & The BlackFang - FANG-TAZZTIC!

Una de les grans novetats discogràfiques d'aquest any és una meravella que arriba de Castelló. Imprescindible.

Quan em van comentar que hi havia un nou grup que feia funk, vaig pensar "uf, un altre". En l'escena actual, en general, crec que hi ha molt bons músics, molts coneixements, però poques apostes innovadores. Està molt bé que hi hagi grups amb esperit revival, que recuperin sons antics, jo sóc fan de molts d'ells. Però el problema és quan tots els grups d'una escena tenen aquesta voluntat revival, perquè l'excés d'ortodoxia acaba matant la creativitat. I això passa amb la música soul i amb la música jamaicana, per exemple. El fet de voler imitar tant als originals, crea un sentiment d'inferioritat i acomplexament que no deixa que es canalitzin les inquietuds dels músics. Voler cantar-ho tot en anglès, per exemple, és una aposta errònia, excepte si el cantant és angloparlant. Si no és així, és impossible que les lletres tinguin gràcia i arribin al públic.

El disc de Calmoso & The BlackFang té reminiscències a "conscious" hip hop de the Roots i altres, però amb una secció de vents molt d'aquí i amb lletres en valencià i castellà que s'enten, tenen gràcia, i queden lluny del "postureo" hiphopero. La música és complexa però propera i directa. Es percep que la banda té molt per ensenyar, però quan toca ser contundent saben reduir les floritures. Han trobat una bona fórmula, tenen bon directe, i la seva actitud és oberta i positiva. Tot fa pensar que el projecte seguirà endavant. Ojalá!