divendres, 9 de febrer de 2018

Entrevista a Quincy Jones

Fa un parell de dies va sortir una entrevista al Quincy Jones a la revista Vulture. Als mitjans han ressaltat les rajades sobre els Beatles, Michael Jackson, i els afers del Marlon Brando amb els serveis de missatgeria. Més enllà d'aquestes anècdotes, l'entrevista està plena de reflexions molt interessants.

dilluns, 5 de febrer de 2018

El Gordo del Puru, Criolla, Makala, Ferran Vidal

Aquest febrer comença amb l'esperada presentació del disc X Peteneras d'Achilifunk amb el Gordo del Puru. Serà a l'Apolo amb la companyia dels djs de la Taska Sally Brown (organitzadors del Criolla) i els Homes Llúdriga.


Coincideix amb la presentació del darrer video del grup, de la cançó Euros. El video és una seqüència de creacions fantàstiques fetes pel Ferran Vidal, un altre artista sorprenent a seguir i reivindicar. Després de veure les construccions amb finalitats lúdiques fetes amb cartró (on són, ara?), vaig començar a mirar les coses que feia. I ves per on, Achilifunk i Ferran Vidal han coincidit en aquest disc.



El següent dissabte, carnaval Soul Train al Criolla amb els del Sótano del Funk. I a finals de febrer, l'esperada tornada del Makala a Barcelona. A sota, un parell de fotos dels anys 30 de carnavals a l'antic Criolla, el del carrer Cid.

dimecres, 10 de gener de 2018

Masterclass de cajón flamenco

El pròxim 20 de gener es farà un taller de cajón a Santa Perpètua. Serà impartida per "el Guille", un bon percussionista.

dimecres, 3 de gener de 2018

Disc de l'any: X Peteneras

Fa un parell de mesos va sortir el disc X Peteneras d'Achilifunk Sound System. Per mi és el disc de l'any, i cada cop m'agrada més. En un inici estava encantat amb les bases, però no veia massa la contribució del Gordo del Puru. Em feia gràcia, però em cansava. Després de dos abduït MF Doom, he tornat al disc i he retrobat amb interès Mirallets, Miyagi, Eurus, El Déu del Flamencu,... El disc està molt lluny de la resta, però espero que amb el temps rebi l'atenció que es mereix. És una combinació única de rumba, funk, hip hop, latin, electrònica i transgressió. Al meu cap, està connectat amb Madvillain (MF Doom+ Madlib), Chunguitos, Tuxedo, Oriol Tramvia...

dimecres, 20 de desembre de 2017

Presentació del disc ¡Naino!

El pròxim 23 de Desembre presentarem el disc ¡Naino! a la botiga BCore, a Gràcia, de 17:00 a 20:00. Serà una bona ocasió per sentir els temes del disc, comprar-lo, i escoltar altres temes "gipsy-disco".

diumenge, 17 de desembre de 2017

¡Naino! - Spanish Gipsy Soul Funk Disco, 1974-1984

La setmana passada va sortir a la venda el recopilatori "¡Naino!", un recopilatori de música disco i soul interpretada per músics d'arrel flamenca i rumbera, entre 1974 i 1984. L'edita un nou segell barceloní, Adarce records, dedicat a recuperar i joies del llegat musical d'aquest país. He tingut la sort de participat en l'elaboració del disc, seleccionant els temes inclosos amb els responsables d'Adarce, i escrivint els textos. Ha sigut una bona ocasió per submergir-me de nou en un moviment musical molt interessant creat a la segona meitat dels 70s que combinava músiques negres i gitanes amb molta naturalitat. Per qüestions pràctiques i legals, els temes del recopilatori provenen dels arxius de Belter, Olympo i Discophon, però aquesta fusió també va quedar palesa en molts altres segells. En aquest recopilatori hi conflueixen Johnny Tarradellas, Peret Reyes, Joan Barcons, Josep Llobell, Dolores Vargas, Lola Flores, Morena y Clara, Manolo Gas, Rumba Tres, Atlanta, Chele, Juan Bautista, Manuel Cubedo, Trigal, Ramon Farran, Felipe Campuzano, Perlita de Huelva, Federico García Lorca, i molts més. La llista de temes és la següent:

Marian Conde - Tómame que tómame - 1974 Belter
Juan Bautista - Naino naino - 1976 Belter
Los Maravilla - Ven ven vente - 1979 Belter
Dolores Vargas - Déjalo - 1975 Belter
Paca y Manuela - Dímelo - 1975 Belter
Chele - Libre como el viento - 1974 Belter
Lola Flores - Cómo me las maravillaría yo - 1976 Olympo

Perlita de Huelva - Mi almohada - 1980 Belter
Morena y Clara - Para vivir así - 1978 Discophon
Trigal - Vente conmigo - 1977 Belter
Las Deblas - Zorongo - 1976 Belter
Rumba Tres - Buscaremos un rincón - 1978 Belter
Tobago - Toquiliquitón - 1980 DB Belter
Chipén - Volao - 1984 DB Belter



divendres, 24 de novembre de 2017

Criolla Novembre

El passat 11 de novembre vaig estar punxant al Panam's en una altra edició magnífica del club Criolla. Aquí va part del resultat.


diumenge, 19 de novembre de 2017

II Simpòsium de la Rumba Catalana

El diumenge 26 de novembre es celebra el segon simpòsium nacional de la rumba catalana. Serà una bona ocasió per escoltar opinions i reflexions sobre el present i el futur d'aquest gènere. Havent dinat es debatrà sobre la candidatura a la UNESCO, i s'acabarà amb una juerga rumbera amb Los Manolos

diumenge, 12 de novembre de 2017

Diada de la Rumba


Aquest any, nova edició de la Diada de la Rumba. El 19 de novembre a Mataró, del 22 al 24 de novembre a Girona, i el 3 de desembre a Barcelona. Més detalls al facebook de FORCAT.

dimarts, 7 de novembre de 2017

Achilifunk Sound System + El Gordo del Puru: X Peteneras

Avui surt a la venta un dels discs més esperats. No haureu sentit mai res igual. Achilifunk torna a la càrrega amb un disc controvertit en què es fa un salt cap a no sé on. Per una banda tenim les bases, cada cop més complexes i experimentals, que demostren el domini d'un llenguatge propi que combina rumba, funk, hip hop, música de club, música llatina i música experimental. Ningú fora d'aquest combo és capaç d'expressar-se en aquest llenguatge. Em temo que el nombre de persones que la poden comprendre també és reduït, no per voluntat elitista, sinó per la necessitat vital del grup d'expressar-se en un llenguatge nou.

A l'altra banda, a la veu, ve el canvi més radical. En comptes d'acompanyar aquesta música amb un cantant rumber o funk, tenim el Gordo del Puru: un dels MCs més controvertits, adorat i detestat a parts iguals. La seva discografia és erràtica i la seva carrera musical, discontínua, però demostra talent i creativitat. En el cas d'aquest disc, apareix desfermat navegant sobre bases achilifunkianes en ple deliri, pres per manies, humor i anades de castanya.

Aquesta comunió és molt extranya. Les bases són complexes i ordenades. El Gordo del Puru, però, canta d'una manera aparentment ultra-simple, desafinada, a destemps, drogada, punk, amb rimes de parvulari. Però què voleu que us digui, fins a cert punt funciona. Si més no, per ara, ho puc  apreciar en alguns dels temes. Sí, espero el disc d'instrumentals corresponent, però aquest el "x Peteneras" em sembla una aposta interessant, un recargolament del llenguatge que porta Achilifunk a altres dominis, incorporant una bona dosi de bogeria, ràbia i rebel·lia que la rumba actual ha perdut.

Com es podria classificar? Busco etiquetes i no n'hi ha cap que li caigui bé. Podríem parlar de rumba funk, d'achilifunk, de rumba catalana, ... Hi ha un fil que connecta el Peret dels 60s amb aquest disc. Però la música i la voluntat estètica són tan i tan diferents. Crec que en comptes de parlar de rumba és millor parlar de post-rumba.  Sí, post-rumba. Segurament és el disc de post-rumba per excel·lència (n'hi ha algun altre?)

Mireu els videos que vagin sortint. Quan el senyor youtube se'ls miri, els retirarà.


De moment, el millor video és aquest. Potser també és el millor tema del disc. No us els perdeu la combinació de Achilifunk amb el Gordo del Puru en directe. Normalment els experiments incompresos duren poc, i per comprendre aquest disc cal conèixer molt d'aprop els tontos del Cobra Kai. Potser d'aquí a uns anys serà un disc de culte.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Calmoso & The BlackFang - FANG-TAZZTIC!

Una de les grans novetats discogràfiques d'aquest any és una meravella que arriba de Castelló. Imprescindible.

Quan em van comentar que hi havia un nou grup que feia funk, vaig pensar "uf, un altre". En l'escena actual, en general, crec que hi ha molt bons músics, molts coneixements, però poques apostes innovadores. Està molt bé que hi hagi grups amb esperit revival, que recuperin sons antics, jo sóc fan de molts d'ells. Però el problema és quan tots els grups d'una escena tenen aquesta voluntat revival, perquè l'excés d'ortodoxia acaba matant la creativitat. I això passa amb la música soul i amb la música jamaicana, per exemple. El fet de voler imitar tant als originals, crea un sentiment d'inferioritat i acomplexament que no deixa que es canalitzin les inquietuds dels músics. Voler cantar-ho tot en anglès, per exemple, és una aposta errònia, excepte si el cantant és angloparlant. Si no és així, és impossible que les lletres tinguin gràcia i arribin al públic.

El disc de Calmoso & The BlackFang té reminiscències a "conscious" hip hop de the Roots i altres, però amb una secció de vents molt d'aquí i amb lletres en valencià i castellà que s'enten, tenen gràcia, i queden lluny del "postureo" hiphopero. La música és complexa però propera i directa. Es percep que la banda té molt per ensenyar, però quan toca ser contundent saben reduir les floritures. Han trobat una bona fórmula, tenen bon directe, i la seva actitud és oberta i positiva. Tot fa pensar que el projecte seguirà endavant. Ojalá!

dimarts, 2 de maig de 2017

Hepcat, Slackers, Dr Ring Ding i Hepcat a Barcelona

Hepcat, Slackers, Dr Ring Ding i Hepcat són segurament les bandes que van liderar l'escena revival ara fa 20 anys. En els pròxims mesos, tots ells actuaran a Barcelona.



dissabte, 4 de març de 2017

Roy Ellis en concert

El proper 25 de març, Roy Ellis tocarà a Barcelona acompanyat de the Kinky Coo Coo's. Ho organitza Taska Sally Brown, en celebració del seu cinquè aniversari. Després del concert estaré punxant al costat de Tony Face, Ben B i Mark, Xeriff de Dr Calypso, Txarly Brown, John de Only Scooter. Tot això a la sala Upload.

dijous, 3 de novembre de 2016

Achilifunk Sound System - ‘Disco Hondo’

Achilifunk Sound System ha presentat un nou disc, titulat Disco Hondo. Achilifunk segueix sent una aposta atrevida, interessant i genuïna. Aquest disc s'allunya un pèl més de la rumba per desembarcar en un camp obert en què es dóna cabuda a interpretacions inaudites i a cantants d'estils molt i molt diversos. El disc és el resultat d'un experiment musical que va quedar començar com la fusió de flamenc i rumba amb soul i música electrònica. Després de més d'una dècada de contínua evolució, els integrants ja parlen un altre idioma, que, naturalment, es podria anomenar achilifunk. Altre cop, aquest sound system està format per músics de primera línia que fa temps que aposten per aquest llenguatge. Altre cop, el resultat és un disc molt recomanable per emmarcar. Tot qualla i tot camina.  Espero que tingui el ressò que es mereix. A sota, afegeixo les notes oficials del disc. 



diumenge, 30 d’octubre de 2016

Homenatge a Prince Buster a la Criolla

Aquest octubre el Club Criolla va tornar a obrir les portes. S'inicia així la tercera temporada del millor club de música negra de Barcelona. Aquest 5 de novembre hi haurà una cita molt especial: homenatge a prince buster amb Txarly Brown i Mr. Freak Ska. Imperdible!