A l'altra banda, a la veu, ve el canvi més radical. En comptes d'acompanyar aquesta música amb un cantant rumber o funk, tenim el Gordo del Puru: un dels MCs més controvertits, adorat i detestat a parts iguals. La seva discografia és erràtica i la seva carrera musical, discontínua, però demostra talent i creativitat. En el cas d'aquest disc, apareix desfermat navegant sobre bases achilifunkianes en ple deliri, pres per manies, humor i anades de castanya.
Aquesta comunió és molt extranya. Les bases són complexes i ordenades. El Gordo del Puru, però, canta d'una manera aparentment ultra-simple, desafinada, a destemps, drogada, punk, amb rimes de parvulari. Però què voleu que us digui, fins a cert punt funciona. Si més no, per ara, ho puc apreciar en alguns dels temes. Sí, espero el disc d'instrumentals corresponent, però aquest el "x Peteneras" em sembla una aposta interessant, un recargolament del llenguatge que porta Achilifunk a altres dominis, incorporant una bona dosi de bogeria, ràbia i rebel·lia que la rumba actual ha perdut.
Com es podria classificar? Busco etiquetes i no n'hi ha cap que li caigui bé. Podríem parlar de rumba funk, d'achilifunk, de rumba catalana, ... Hi ha un fil que connecta el Peret dels 60s amb aquest disc. Però la música i la voluntat estètica són tan i tan diferents. Crec que en comptes de parlar de rumba és millor parlar de post-rumba. Sí, post-rumba. Segurament és el disc de post-rumba per excel·lència (n'hi ha algun altre?)
Mireu els videos que vagin sortint. Quan el senyor youtube se'ls miri, els retirarà.
De moment, el millor video és aquest. Potser també és el millor tema del disc. No us els perdeu la combinació de Achilifunk amb el Gordo del Puru en directe. Normalment els experiments incompresos duren poc, i per comprendre aquest disc cal conèixer molt d'aprop els tontos del Cobra Kai. Potser d'aquí a uns anys serà un disc de culte.
