NOTA DE PREMSA
Rumbes al pentagrama:
FORCAT edita Estàndards de la Rumba Catalana, el primer llibre de partitures dedicat íntegrament a la rumba catalana. S’hi recullen melodies, acords i lletres de 24 de les peces més populars del gènere.
Estàndards de la Rumba Catalana. Volum 1 parteix del model dels fake books de jazz (tipus Real Book) i constitueix la primera obra d’aquestes característiques dedicada íntegrament a la rumba catalana. Conté cançons tan clàssiques com “Caramelos” (Los Amaya), “El muerto vivo” (Peret) o “Gitanitos y morenos” (Gato Pérez), però també èxits de recent signatura com “Rumbeta Bona” (Dusminguet), “Samarreta” (Gertrudis) o “Joaquín El Necio” (Albert Pla). Dels vint-i-quatre temes que conformen el recull, se n’han transcrit les melodies, les marques rítmiques, els acords i les lletres. A més a més, cadascun s’acompanya d’un breu text sobre els orígens i característiques de cada tema, que a més inclou suggeriments i possibilitats d’interpretació.
El llibre, de 68 pàgines, es presenta en format DIN A4, i la informació musical i no musical de cada tema s’ofereix de forma compacta en pàgines consecutives, per aquest ordre: música i lletra (en partitura), lletra (en vers), informació complementària. A més a més, la versió en paper es completa amb un lloc web (http://www.forcat.org/estandards), on s’hi poden trobar enllaços amb els àudios de les cançons transcrites, i indicacions sobre com aconseguir el llibre. També se n’ha fet una edició de butxaca (DIN A5), que s’ha encartat amb el número 25 (novembre-desembre 2011) de la revista Sons de la Mediterrània (Grup Enderrock).
La rumba catalana és una música de tradició principalment oral. Però això, amb comptades excepcions, mai abans les seves peces s’havien traslladat al pentagrama i encara menys en un recull monogràfic. Estàndards de la Rumba Catalana. Volum 1, doncs, cobreix per primera vegada aquest buit, alhora que explora i desperta el potencial pedagògic d’aquest gènere musical d’encuny gitano i català. El llibre formalitza unes expressions musicals d’arrel popular, convertint-les en un recurs per a l’aprenentatge de la música entre els joves. Alhora demostra que és possible traslladar la rumba catalana al pentagrama, arribant a nous públics i contextos, i obrint noves vies per a la seva divulgació i transmissió.
El projecte va partir d’un procés de selecció de les peces, en el qual participaren periodistes musicals, col·leccionistes de discs, professionals de la indústria musical, músics veterans, estudiosos de la música i aficionats al gènere. La transcripció, revisió i estandardització han anat a càrrec d’un grup de treball format per músics, musicòlegs i d’altres professionals de la música. Totes les tasques de realització del llibre s’han dut a terme de forma desinteressada i sense cap mena de finançament extern, ni públic ni privat. Tan sols hem comptat amb la col·laboració de Cossetània Edicions i el Grup Enderrock, en les feines d’edició i de distribució.
De cara a l’any 2012, FORCAT ja treballa amb el segon volum d’Estàndards de la Rumba Catalana, que inclourà peces imprescindibles que en aquesta edició han hagut de quedar fora com “Una lágrima” i “La noche del hawaiano” (Peret), “La Curva del Morrot” i “La rumba dels 60” (Gato Pérez), “Qué mala suerte la mía” (Los Amaya) o “Volare” i “Bamboleo” (Gipsy Kings).
Més informació a: www.forcat.org/estandards
