Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Amaya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Amaya. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de gener del 2012
Yochano 207 i La Màlaga
Yochano 207 amb l'anunci de nous treballs de Lady Gipsy, Arrels de Gràcia, 4 de la Cera, Viejos Rumberos i Los Amaya. Aquest dimecres, concert de La Málaga al Rumba Club amb sessió de dj Oriolet.
Labels:
Arrels de Gràcia,
FORCAT,
La Màlaga,
Lady Gipsy,
Los Amaya,
Oriolet,
Rumba Club,
Yochano
dissabte, 26 de novembre del 2011
Diada de la Rumba 2011
Text extret de http://www.forcat.org/diada/ Tot i que el programa i l'escrit encara són provisionals, val la pena saber què s'està coent. La major part de les activitats seran el diumenge 18 de desembre.
Ja és aquí la tercera edició de la Diada de la Rumba, una mostra gratuïta que reuneix els principals artistes d’aquest gènere musical d’origen gitano i català. Com és habitual, la festa se celebrarà el darrer diumenge abans de Nadal (18 de desembre), i comptarà amb un programa encara més fornit que en ocasions anteriors (tallers, animació infantil, exposicions, presentacions de llibres, concerts, classes magistrals, DJs...). Les activitats del matí tindran lloc a l’Espai Jove La Fontana de Gràcia, mentre que la Super Rumba Jam de la tarda-vespre es trasllada enguany a la Sala Apolo. Aquest nova ubicació pretén acollir al nombrós públic que en edicions anteriors va desbordar aforaments i previsions. Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), organitzadora de l’esdeveniment amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Obra Social d’Unnim Caixa, és una entitat que aplega artistes i altres agents actius de l’àmbit rumbero, amb l’objectiu de dinamitzar de l’escena i dignificar socialment el gènere. La Diada, que en tan sols tres anys s’ha convertit en cita anual de referència, es presenta com una jornada de portes obertes, on es podran degustar gratuïtament les principals propostes musicals rumberes, així com d’altres expressions artístiques, lúdiques, pedagògiques i reflexives relacionades.
PROGRAMA. Diumenge 18/12/2011: MATÍ, a l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190):
10:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Johnny Tarradellas (Chipén); de percussió rumbera amb Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Jack Tarradellas (Chakataga); i de palmes amb Peret Reyes i Xavier Pastor “Sele”. *
11:00h. Animació infantil amb Landry El Rumbero & Amics, presentant el seu disc “Rumba per a petits i grans” (Vesc). Xocolatada.
11:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Ramon del Pichón (Estrellas de Gracia); de percussió rumbera amb Ricardito Tarragona Jr (Papawa) i Peret Reyes; i de piano per rumba amb Oriol Pidelaserra (Derrumband) i Alejandro Julián “Jandret”. *
11:30h. Presentació del disc de Pantanito Ases de la Rumba, amb Chacho, Cathy Claret i Tony El Gitano.
12:30h. Classe magistral de ball amb Josefa Becas “Tia Pepi” (històrica balladora de rumba, flamenc, i clàssic espanyol), i taller de ball amb Marta Allué (Gracia Flamenca) i Susana Subirana (LasLolasPlanet). *
12:30h. Juerga Rumbera improvisada. Oberta a la participació de tothom.
13:00h. Presentació del llibre Sicus. 20 anys amb sabor de rumba (Cossetània Edicions) de Cinta Bellmunt, amb la presència de l’autora i d’Antoni “Sicus” Carbonell.
Durant tot el matí:
- Mostra de productes rumberos, amb discos i marxandatge a preus reduïts. S’hi podrà adquirir el fanzine rumbero Santa Rumba, el nou cançoner Estàndards de la Rumba Catalana. Vol. 1, i la Guia de la Rumba Catalana 2011-2012.
- Sessió contínua i il·lustrada de DJs, amb El Capità, Quim Bacallà, Txarly Brown, Morocha, OGT, Adri Gaudenci, entre d’altres.
- Exposició gràfica en memòria de Gato Pérez (1951-1990), de Txarly Brown.
TARDA, a la Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113):
18:00 – 23:00. Super Rumba Jam. Mostra-marató dels principals artistes i bandes de l’escena rumbera catalana actual. 5 hores de música sense interrupcions amb més de 40 actuacions diferents. Amb AI AI AI, LOS AMAYA, ACHILIFUNK, SABOR DE GRÀCIA, GERTRUDIS, RAMUNET, LOS MANOLOS, DERRUMBAND, MANUEL MALOU, RUMBA EXPRESSO, LA MARIA ROSA, LA MÀLAGA, THE LITO, ELS DELAY, ARRELS DE GRÀCIA, SOTATAULA KANDELA, LA REPÚBLICA RUMBERA, DENOMINACIÓN DE ORIGEN, ESTRELLES DE GRÀCIA, PAPAWA, LATINO, MICU, VIEJOS RUMBEROS, CHIPÉN, LADY GIPSY, RUMBA TARUMBA, RUMBA VELLA, CHACHO, NEN, PERET REYES, CANDELI, SON COMO SON, NISIO, 9 SON, LA FAMILIA RUSTIKA, VERGÜENZA AJENA, EMPALMAOS, SON DE LA RAMBLA, entre molts d’altres.
Presentat per TXABI FRANQUESA.
ACTIVITATS PRÈVIES, al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Travessia de Sant Antoni, 6-8):
01/12/2011 - 31/12/2011. Exposició fotogràfica en memòria de Ricardo Tarragona(1964-2010), percussionista de referència de la rumba catalana, a qui es dedica l’edició d’enguany de la Diada de la Rumba.
Dijous, 01/12/2011. 21:00h. Inauguració de l’exposició amb piscolabis i “descàrrega” musical rumbera.
TOTES LES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES.
Ja és aquí la tercera edició de la Diada de la Rumba, una mostra gratuïta que reuneix els principals artistes d’aquest gènere musical d’origen gitano i català. Com és habitual, la festa se celebrarà el darrer diumenge abans de Nadal (18 de desembre), i comptarà amb un programa encara més fornit que en ocasions anteriors (tallers, animació infantil, exposicions, presentacions de llibres, concerts, classes magistrals, DJs...). Les activitats del matí tindran lloc a l’Espai Jove La Fontana de Gràcia, mentre que la Super Rumba Jam de la tarda-vespre es trasllada enguany a la Sala Apolo. Aquest nova ubicació pretén acollir al nombrós públic que en edicions anteriors va desbordar aforaments i previsions. Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), organitzadora de l’esdeveniment amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Obra Social d’Unnim Caixa, és una entitat que aplega artistes i altres agents actius de l’àmbit rumbero, amb l’objectiu de dinamitzar de l’escena i dignificar socialment el gènere. La Diada, que en tan sols tres anys s’ha convertit en cita anual de referència, es presenta com una jornada de portes obertes, on es podran degustar gratuïtament les principals propostes musicals rumberes, així com d’altres expressions artístiques, lúdiques, pedagògiques i reflexives relacionades.
PROGRAMA. Diumenge 18/12/2011: MATÍ, a l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190):
10:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Johnny Tarradellas (Chipén); de percussió rumbera amb Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Jack Tarradellas (Chakataga); i de palmes amb Peret Reyes i Xavier Pastor “Sele”. *
11:00h. Animació infantil amb Landry El Rumbero & Amics, presentant el seu disc “Rumba per a petits i grans” (Vesc). Xocolatada.
11:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Ramon del Pichón (Estrellas de Gracia); de percussió rumbera amb Ricardito Tarragona Jr (Papawa) i Peret Reyes; i de piano per rumba amb Oriol Pidelaserra (Derrumband) i Alejandro Julián “Jandret”. *
11:30h. Presentació del disc de Pantanito Ases de la Rumba, amb Chacho, Cathy Claret i Tony El Gitano.
12:30h. Classe magistral de ball amb Josefa Becas “Tia Pepi” (històrica balladora de rumba, flamenc, i clàssic espanyol), i taller de ball amb Marta Allué (Gracia Flamenca) i Susana Subirana (LasLolasPlanet). *
12:30h. Juerga Rumbera improvisada. Oberta a la participació de tothom.
13:00h. Presentació del llibre Sicus. 20 anys amb sabor de rumba (Cossetània Edicions) de Cinta Bellmunt, amb la presència de l’autora i d’Antoni “Sicus” Carbonell.
Durant tot el matí:
- Mostra de productes rumberos, amb discos i marxandatge a preus reduïts. S’hi podrà adquirir el fanzine rumbero Santa Rumba, el nou cançoner Estàndards de la Rumba Catalana. Vol. 1, i la Guia de la Rumba Catalana 2011-2012.
- Sessió contínua i il·lustrada de DJs, amb El Capità, Quim Bacallà, Txarly Brown, Morocha, OGT, Adri Gaudenci, entre d’altres.
- Exposició gràfica en memòria de Gato Pérez (1951-1990), de Txarly Brown.
TARDA, a la Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113):
18:00 – 23:00. Super Rumba Jam. Mostra-marató dels principals artistes i bandes de l’escena rumbera catalana actual. 5 hores de música sense interrupcions amb més de 40 actuacions diferents. Amb AI AI AI, LOS AMAYA, ACHILIFUNK, SABOR DE GRÀCIA, GERTRUDIS, RAMUNET, LOS MANOLOS, DERRUMBAND, MANUEL MALOU, RUMBA EXPRESSO, LA MARIA ROSA, LA MÀLAGA, THE LITO, ELS DELAY, ARRELS DE GRÀCIA, SOTATAULA KANDELA, LA REPÚBLICA RUMBERA, DENOMINACIÓN DE ORIGEN, ESTRELLES DE GRÀCIA, PAPAWA, LATINO, MICU, VIEJOS RUMBEROS, CHIPÉN, LADY GIPSY, RUMBA TARUMBA, RUMBA VELLA, CHACHO, NEN, PERET REYES, CANDELI, SON COMO SON, NISIO, 9 SON, LA FAMILIA RUSTIKA, VERGÜENZA AJENA, EMPALMAOS, SON DE LA RAMBLA, entre molts d’altres.
Presentat per TXABI FRANQUESA.
ACTIVITATS PRÈVIES, al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Travessia de Sant Antoni, 6-8):
01/12/2011 - 31/12/2011. Exposició fotogràfica en memòria de Ricardo Tarragona(1964-2010), percussionista de referència de la rumba catalana, a qui es dedica l’edició d’enguany de la Diada de la Rumba.
Dijous, 01/12/2011. 21:00h. Inauguració de l’exposició amb piscolabis i “descàrrega” musical rumbera.
TOTES LES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES.
Labels:
Achilifunk,
Adri,
Ai Ai Ai,
Arrels de Gràcia,
Chacho,
Chakataga,
Chipén,
Derrumband,
Familia Rustika,
FORCAT,
Gato Pérez,
Gertrudis,
Los Amaya,
Micu,
OGT,
Pantanito,
Quim Bacallà,
rumba,
Sabor de Gràcia,
Txarly Brown
divendres, 27 de maig del 2011
Achilifunk Band a Europa
El primer gurú de la música negra a flipar amb el tercer Achilifunk va ser Craig Charles, de la BBC. Ha punxat repetidament temes del Gitano Real en el seu programa The Craig Charles Funk and Soul Show, i no s'ha estat mai de repartir elogis. Amb ell, diversos djs, locutors de ràdio d'arreu del món s'han interessat per aquest projecte innovador. La Banda Achilifunk està triomfant en territoris on mai s'havia acostat la rumba. Potser els predecessors són Los Amaya, que segueixen cotitzant-se a ebay, però el reconeixement des del món de la música negra ha arribat molts anys després de que els seus discos sortíssin al mercat.
En els darrers mesos el Gitano Real s'ha editat al Japó, i nombroses botigues reals i virtuals especialitzades en música negra han incorporat el disc al seu stock (com per exemple www.dustygroove.com, tower.jp, www.clinck.co.jp, jazzysport.tistory.com, www.fatcity.co.uk, www.stradarecords.com, www.piccadillyrecords.com, www.djtunes.es, www.gigacrate.com, www.loop23.de, www.grooveattack.com, www.decks.de, dovewax.net, www.jetsetrecords.net, shop.marginalrecords.net, www.technique.co.jp, www.hhv.de, es.juno.co.uk, www.bagpak.net, www.shop.kotenha.com, ultra-vybe.syncl.jp, www.soulseduction.com, www.japonica-music.com, www.chemical-records.co.uk, ... i segur que me'n deixo perquè dia a dia apareix a més botigues).
També s'han interessat per aquest projecte mitjans de comunicació digital d'arreu, i han aparegut molts reportatges i entrevistes. Les més recents a vanguard online, the street savvy (I i II), kudos records, ...
Sembla que Banda Achilifunk comença a rebre el ressò i l'acceptació que es mereix. Per seguir aquest allau de novetats, el millor és seguir-los a facebook: facebook.com/#!/achilifunk.
I més novetats. Com ja tenien previst des d'un inici, la Banda Achilifunk també actuarà en versió reduïda. Aquest format permetrà actuar en escenaris on la Banda Achilifunk + OJO no hi cap. Esperem poder tornar a veure'ls ben aviat, tant en un format com en l'altre.
diumenge, 3 d’abril del 2011
Nota de premsa del Rumba Club
En motiu del 4rt aniversari del Rumba Club, s'ha difós una nota de premsa amb un escrit avaluant aquests 4 anys. El copio verbatim:
RUMBA CLUB
4 AÑOS A CONTRACORRIENTE.
¿Una explicación tipo "el que no llora no mama"?, no, tranqui: güi are de champions of cors..
Si una propuesta como la de Rumba Club tuviera la cobertura del fin de semana, imaginaos de lo que hablaríamos ahora. Pero en el mundo del nocturneo la oferta de fin de semana de los clubs del planeta es simple:, un mentecato poniendo discos y arreando. Y así nos luce el pelo. En la disneylandia de la sangría de nada sirve llorar, seguiremos luchando para que el auténtico sonido de la ciudad algún día sea la bandera de los nuestros, de momento seguimos siendo una anomalía. A cumplir años toca, aquí teneis un resumen alfanumérico por si os place comentarlo en vuestros medios.
Nuestra propuesta arrancó el 20 de abril 2007 y haciendo balance hasta el 20 abril 2011 estas son las cifras. Han pasado 208 semanas de las cuales se han realizado 182 sesiones, es decir hemos faltado algún verano y los miércoles vispera de fiesta, porque vienen los del Nitsa y se quedan la sala para su rollo ultramolón. Es decir, hemos fallado 26 semanas un 12 % de las posibles. Al principio programábamos 2 conciertos por sesión, después los técnicos de sonido se agobiaron y encima repartir la taquilla entre dos bandas era difícil con lo cual pasamos a una sola banda por sesión a partir de abril 2009.
Conciertos han habido 247 de 133 bandas distintas, siendo Papawa -41 veces- los que más veces han tocado. Normal, Papawa fue la banda con la que descubrí la rumba catalana en directo en 2006. Le siguen Los Impagaos con 8 actuaciones y tras ellos Latino y los Llobregantes, Los Barrankillos y Ai Ai Ai has estado actuando en 5 ocasiones. Con 4 actuaciones en 4 años La Familia Rústika, Barrio Negro, Carles Mestre y Salsa Gitana. Nueve bandas han actuado tres veces y 22 bandas han repetido. La rumba que pasa por el club va de lo latino antillano a la ortodoxia gitano catalana, sin complejos ni condicionantes, eso si, alguna vez se nos ha colado algún grupo que bajo la promesa de tocar rumba ha acabado tocando cualquier otra cosa. Al igual que el "Volando Voy" de Kiko Veneno, "Caramelos" de los Amaya, "Volare" de Gipsy Kings y "Clavell Morenet" han sido las canciones más veces versioneadas en directo. Una observación: 133 bandas de rumba distintas se dice rápido, pero ¿nos estamos equivocando?. Creo que somos fruto de la necesidad de una escena de tener un altavoz sólido, a pesar de que el recorrido parece el de una maratón, el fenómeno no estalla a pesar de que 133 bandas implican más de 40 producciones anuales en forma de disco, y que todas ellas no cesan de tocar e intentar ganarse la vida con lo que les gusta, está claro de que nuestro mercado es exportable pero aún no lo hemos conseguido salvo casos puntuales. ¿Por qué?. Quizás porque seguimos viviendo en un país anclado en la anglofília que nació como rechazo a una época pretérita en que lo autóctono era mal visto por imposición, por falta de autoestima o por complejo. Seguimos igual gracias a que la generación que desarrollo ese estigma ocupa los puestos de poder, ya sea mediaticos o políticos. Por eso cualquier imbécil copiando la música que nos vierte la industria anglosajona es más molón.
Nos han visitado artistas de lugares "remotos": El Puchero, Maui y los Sirenidos (Granada), Pellizco, Canijos sin Fronteras (Sevilla), Los Aslandticos (Cordoba), Los Guachis (Algeciras), El Desván del Duende (Badajoz), Juanito Makandé (Cádiz), Los Guachis (Algeciras), Empalmaos, Bananna Beach, La Troup, Gazpacho, Hermano Loco, Cayena, The Patillas, Joaquin Domingo (Girona), Derrumband, Vergüenza Ajena, Denominación de Origen, Son de la Chama, José El Chatarra, Son Caló, Manolito's Band (Tarragona), Las Rumberas del garrotán, La Violeta, Naraina (Lleida), China Chana, La Locura de Mabuse (Zaragoza), La Rana Mariana (Valencia), Manuel Malou, Lolaimon, Raices y Puntas, Los Fulanos y la Mengana Band (Madrid), Los Güirfinsur (Salamanca), Funcalé (Illes Balears), etc..
Hemos tenido los más grandes, y a veces sin estar anunciados: Chacho, Ramonet, Tio Paló -dep-, Chipén, Manuel Malou, Cathy Claret, Los Manolos, Gertrudis, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, D'Callaos, Rauxa, Candeli, Bernardo Cortés, etc..
A nuestros grandes clásicos de la escena local: Micu, Trikitown, Los Impagaos, Latino y los llobregantes, Barrankillos, La Familia Rústika, Carles Mestre, Barrio Negro, Pantanito, Rumba de 9, Kahala, Jaleo Real, LaRumbé, Tabaloko, Expresso, Sherpah, Wirakocha, Kanimambo, Caracola, Samuel L.Rumba, Rumborrachera, Mecatxis, Meztuca, Que Pum Que Pam, Naraina, Son Caló, Tremendamente, Rufino y Don Domingo, Manduca, Sota Zero, Mantecao y su Combo, El Tio Carlos, Break Latino, Des+karadas, Reigbord, Caramelo, Soniquete, Bacana orquesta, Rumba Alborada, Irakunda, Arangu, Very Pomelo, Revolución Acústica, Nonainoise, Tio Montero, Alegría Flamenca, La Guateke Band, Rumba Tarumba, Mecatxis, La Maraña, Las 7 PM, La Banda del Panda, Diqesi, Manduca, Ray Callao, Agüita Freska, Hacha y Machete, Eldys Vega, Marditos Roedores, Willy Fuego, Mama Canalla, Cubaneo lo Auténtico, Guantanamo Free, Sibaritas de la Calle, Ray Callao, Duende Verde, Don Hamaca...
Y también a las bandas del futuro próximo recien forjadas: 9 Son, Chakataga, Sobretaula Kandela, Bananna Beach, The Lito, Eléctric Gozarela, DiAngelo da Silva, Rumbamazigha, Saravacalé, Arrels de Gràcia, Alma de Pato, Vergüenza Ajena, Por Cajones, Ulake, Rumba Vella, etc..
De pinchaores y "aprendices de" hemos tenido también una nutrida muestra: Oriolet, Albert Puig, Javi Zarco, Santos de Veracruz, Curro, Andyloop, Wagner Pa, Zurdob, Djiiva, 2 Mini Djs, Xeriff, Oriolet, Pipo, Makala, Dani Txarnegö, Merey, Maria Mandarina y Dj Bongo (Berlín), Xavi Ciurans de Gertrudis, Ivan Win de Impagaos, Alfred "el Capità", Quim Bacallà, Dj Ogt, Pol & Dri (Sant Gaudenci Djs), Adria Garriga, Xavi Rivasses y Floro, Sacromonte Kings (Txarnegö y Konguito), Pachanguito (Sevilla), Surco Pinchadoscos (Zgz), Hansi, etc. Seguro que me dejo a muchos pero mi memoria tiene límites. Lo importante no es el dj, es que hemos conseguido acostumbrar al oido local a sesiones de 5 horas donde no suena casi nunca música de importación. Un lugar donde se baila la producción rumbera local. Hemos educado oídos y ahora ya son los clientes los que reclaman su dosis de Muchachito, Estopa, Ojos de Brujo, Pegatina, la Troba, Gertrudis, D'Callaos, Rauxa, Dijous Paella o Ai Ai Ai por orden de más solicitados. Somos anómalos en una sala donde el porcentaje de producciones locales que escupen los altavoces se reduce a un 1% el resto de la semana, en una ciudad y país donde esa es tónica común. Proud to be anómalos. Así pues es un placer contestar "Aquí no vendemos pastillas majo" cuando te reclaman "ey nen pon jaus". Tal vez esa sea la clave y en Rumba Club el porcentaje femenino es siempre más alto, a las chicas les gusta bailar rumba ¿será eso no?, por desgracia a los mandriles les gusta aparearse más que bailar, en eso los varones no han cambiado nunca, el día que aprendamos a bailar será la ostia.
A grandes males grandes remedios. Esta claro que nuestra ciudad vive un fogonazo rumbero, los números son apabullantes 133 BANDAS. ¿Existen el equivalente en grupos de electrónica o pop rock actualmente?. Juraría que no, pero a juzgar por los medios de comunicación serán menos pero son la OSTIA. ¿És quizás gracias a esos medios que funcionen el pop folk anglofilo traducido? ¿o quizás ha sido el clamor popular?. No lo entiendo. Volvamos al club. Seguimos relegados al peor dia de la semana. Tampoco nos podemos quejar ya que ningún otro club ha apostado por mantener una programación estable de rumba. El país de los lerdos acomplejados sigue pagando las vacaciones a deejays internacionales que vienen los fines de semana a vomitar sus borracheras en nuestra ciudad en aras del trafico y consumo de estupefacientes, negocio también en manos de los mismos hipócritas que se quejan del feudalismo. Somos catetos anglófilos al cubo, puesto que no sólo admiramos todo lo que viene de fuera: despreciamos lo nuestro ("lo nuestro" suena a justomolinero ¿no? jajaja mola). Sólo hay que leer las prestigiosas revistas musicales locales: en portada ingleses o "grandes imitaciones de un estilo musical inglés", no hacen falta ejemplos. Contenido ingles o español de imitación baratisima, charts ingleses, y encima burlitas baratas a la rumba. Nos califican de anomalía, patética disfunción, los perroflautas... Ay que gracia!. Este parrafo se lo dedico a los caciques cuya máxima iniciativa es abrir un club como ese que vieron en Uk y traer de vacaciones a los "davids jetas" de toda Europa. Y a los medios periodísticos incapaces de hacer un análisis situacionista, no por satán, salvaguardemos el turismo, turismo que se trae su música y nos la hace creer nuestra, como sus drogas. La rumba molará el día que lo diga un sello del Soho de Londres. Pues a ver si es verdad, ya falta poco.
RUMBA CLUB
4 AÑOS A CONTRACORRIENTE.
¿Una explicación tipo "el que no llora no mama"?, no, tranqui: güi are de champions of cors..
Si una propuesta como la de Rumba Club tuviera la cobertura del fin de semana, imaginaos de lo que hablaríamos ahora. Pero en el mundo del nocturneo la oferta de fin de semana de los clubs del planeta es simple:, un mentecato poniendo discos y arreando. Y así nos luce el pelo. En la disneylandia de la sangría de nada sirve llorar, seguiremos luchando para que el auténtico sonido de la ciudad algún día sea la bandera de los nuestros, de momento seguimos siendo una anomalía. A cumplir años toca, aquí teneis un resumen alfanumérico por si os place comentarlo en vuestros medios.
Nuestra propuesta arrancó el 20 de abril 2007 y haciendo balance hasta el 20 abril 2011 estas son las cifras. Han pasado 208 semanas de las cuales se han realizado 182 sesiones, es decir hemos faltado algún verano y los miércoles vispera de fiesta, porque vienen los del Nitsa y se quedan la sala para su rollo ultramolón. Es decir, hemos fallado 26 semanas un 12 % de las posibles. Al principio programábamos 2 conciertos por sesión, después los técnicos de sonido se agobiaron y encima repartir la taquilla entre dos bandas era difícil con lo cual pasamos a una sola banda por sesión a partir de abril 2009.
Conciertos han habido 247 de 133 bandas distintas, siendo Papawa -41 veces- los que más veces han tocado. Normal, Papawa fue la banda con la que descubrí la rumba catalana en directo en 2006. Le siguen Los Impagaos con 8 actuaciones y tras ellos Latino y los Llobregantes, Los Barrankillos y Ai Ai Ai has estado actuando en 5 ocasiones. Con 4 actuaciones en 4 años La Familia Rústika, Barrio Negro, Carles Mestre y Salsa Gitana. Nueve bandas han actuado tres veces y 22 bandas han repetido. La rumba que pasa por el club va de lo latino antillano a la ortodoxia gitano catalana, sin complejos ni condicionantes, eso si, alguna vez se nos ha colado algún grupo que bajo la promesa de tocar rumba ha acabado tocando cualquier otra cosa. Al igual que el "Volando Voy" de Kiko Veneno, "Caramelos" de los Amaya, "Volare" de Gipsy Kings y "Clavell Morenet" han sido las canciones más veces versioneadas en directo. Una observación: 133 bandas de rumba distintas se dice rápido, pero ¿nos estamos equivocando?. Creo que somos fruto de la necesidad de una escena de tener un altavoz sólido, a pesar de que el recorrido parece el de una maratón, el fenómeno no estalla a pesar de que 133 bandas implican más de 40 producciones anuales en forma de disco, y que todas ellas no cesan de tocar e intentar ganarse la vida con lo que les gusta, está claro de que nuestro mercado es exportable pero aún no lo hemos conseguido salvo casos puntuales. ¿Por qué?. Quizás porque seguimos viviendo en un país anclado en la anglofília que nació como rechazo a una época pretérita en que lo autóctono era mal visto por imposición, por falta de autoestima o por complejo. Seguimos igual gracias a que la generación que desarrollo ese estigma ocupa los puestos de poder, ya sea mediaticos o políticos. Por eso cualquier imbécil copiando la música que nos vierte la industria anglosajona es más molón.
Nos han visitado artistas de lugares "remotos": El Puchero, Maui y los Sirenidos (Granada), Pellizco, Canijos sin Fronteras (Sevilla), Los Aslandticos (Cordoba), Los Guachis (Algeciras), El Desván del Duende (Badajoz), Juanito Makandé (Cádiz), Los Guachis (Algeciras), Empalmaos, Bananna Beach, La Troup, Gazpacho, Hermano Loco, Cayena, The Patillas, Joaquin Domingo (Girona), Derrumband, Vergüenza Ajena, Denominación de Origen, Son de la Chama, José El Chatarra, Son Caló, Manolito's Band (Tarragona), Las Rumberas del garrotán, La Violeta, Naraina (Lleida), China Chana, La Locura de Mabuse (Zaragoza), La Rana Mariana (Valencia), Manuel Malou, Lolaimon, Raices y Puntas, Los Fulanos y la Mengana Band (Madrid), Los Güirfinsur (Salamanca), Funcalé (Illes Balears), etc..
Hemos tenido los más grandes, y a veces sin estar anunciados: Chacho, Ramonet, Tio Paló -dep-, Chipén, Manuel Malou, Cathy Claret, Los Manolos, Gertrudis, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, D'Callaos, Rauxa, Candeli, Bernardo Cortés, etc..
A nuestros grandes clásicos de la escena local: Micu, Trikitown, Los Impagaos, Latino y los llobregantes, Barrankillos, La Familia Rústika, Carles Mestre, Barrio Negro, Pantanito, Rumba de 9, Kahala, Jaleo Real, LaRumbé, Tabaloko, Expresso, Sherpah, Wirakocha, Kanimambo, Caracola, Samuel L.Rumba, Rumborrachera, Mecatxis, Meztuca, Que Pum Que Pam, Naraina, Son Caló, Tremendamente, Rufino y Don Domingo, Manduca, Sota Zero, Mantecao y su Combo, El Tio Carlos, Break Latino, Des+karadas, Reigbord, Caramelo, Soniquete, Bacana orquesta, Rumba Alborada, Irakunda, Arangu, Very Pomelo, Revolución Acústica, Nonainoise, Tio Montero, Alegría Flamenca, La Guateke Band, Rumba Tarumba, Mecatxis, La Maraña, Las 7 PM, La Banda del Panda, Diqesi, Manduca, Ray Callao, Agüita Freska, Hacha y Machete, Eldys Vega, Marditos Roedores, Willy Fuego, Mama Canalla, Cubaneo lo Auténtico, Guantanamo Free, Sibaritas de la Calle, Ray Callao, Duende Verde, Don Hamaca...
Y también a las bandas del futuro próximo recien forjadas: 9 Son, Chakataga, Sobretaula Kandela, Bananna Beach, The Lito, Eléctric Gozarela, DiAngelo da Silva, Rumbamazigha, Saravacalé, Arrels de Gràcia, Alma de Pato, Vergüenza Ajena, Por Cajones, Ulake, Rumba Vella, etc..
De pinchaores y "aprendices de" hemos tenido también una nutrida muestra: Oriolet, Albert Puig, Javi Zarco, Santos de Veracruz, Curro, Andyloop, Wagner Pa, Zurdob, Djiiva, 2 Mini Djs, Xeriff, Oriolet, Pipo, Makala, Dani Txarnegö, Merey, Maria Mandarina y Dj Bongo (Berlín), Xavi Ciurans de Gertrudis, Ivan Win de Impagaos, Alfred "el Capità", Quim Bacallà, Dj Ogt, Pol & Dri (Sant Gaudenci Djs), Adria Garriga, Xavi Rivasses y Floro, Sacromonte Kings (Txarnegö y Konguito), Pachanguito (Sevilla), Surco Pinchadoscos (Zgz), Hansi, etc. Seguro que me dejo a muchos pero mi memoria tiene límites. Lo importante no es el dj, es que hemos conseguido acostumbrar al oido local a sesiones de 5 horas donde no suena casi nunca música de importación. Un lugar donde se baila la producción rumbera local. Hemos educado oídos y ahora ya son los clientes los que reclaman su dosis de Muchachito, Estopa, Ojos de Brujo, Pegatina, la Troba, Gertrudis, D'Callaos, Rauxa, Dijous Paella o Ai Ai Ai por orden de más solicitados. Somos anómalos en una sala donde el porcentaje de producciones locales que escupen los altavoces se reduce a un 1% el resto de la semana, en una ciudad y país donde esa es tónica común. Proud to be anómalos. Así pues es un placer contestar "Aquí no vendemos pastillas majo" cuando te reclaman "ey nen pon jaus". Tal vez esa sea la clave y en Rumba Club el porcentaje femenino es siempre más alto, a las chicas les gusta bailar rumba ¿será eso no?, por desgracia a los mandriles les gusta aparearse más que bailar, en eso los varones no han cambiado nunca, el día que aprendamos a bailar será la ostia.
A grandes males grandes remedios. Esta claro que nuestra ciudad vive un fogonazo rumbero, los números son apabullantes 133 BANDAS. ¿Existen el equivalente en grupos de electrónica o pop rock actualmente?. Juraría que no, pero a juzgar por los medios de comunicación serán menos pero son la OSTIA. ¿És quizás gracias a esos medios que funcionen el pop folk anglofilo traducido? ¿o quizás ha sido el clamor popular?. No lo entiendo. Volvamos al club. Seguimos relegados al peor dia de la semana. Tampoco nos podemos quejar ya que ningún otro club ha apostado por mantener una programación estable de rumba. El país de los lerdos acomplejados sigue pagando las vacaciones a deejays internacionales que vienen los fines de semana a vomitar sus borracheras en nuestra ciudad en aras del trafico y consumo de estupefacientes, negocio también en manos de los mismos hipócritas que se quejan del feudalismo. Somos catetos anglófilos al cubo, puesto que no sólo admiramos todo lo que viene de fuera: despreciamos lo nuestro ("lo nuestro" suena a justomolinero ¿no? jajaja mola). Sólo hay que leer las prestigiosas revistas musicales locales: en portada ingleses o "grandes imitaciones de un estilo musical inglés", no hacen falta ejemplos. Contenido ingles o español de imitación baratisima, charts ingleses, y encima burlitas baratas a la rumba. Nos califican de anomalía, patética disfunción, los perroflautas... Ay que gracia!. Este parrafo se lo dedico a los caciques cuya máxima iniciativa es abrir un club como ese que vieron en Uk y traer de vacaciones a los "davids jetas" de toda Europa. Y a los medios periodísticos incapaces de hacer un análisis situacionista, no por satán, salvaguardemos el turismo, turismo que se trae su música y nos la hace creer nuestra, como sus drogas. La rumba molará el día que lo diga un sello del Soho de Londres. Pues a ver si es verdad, ya falta poco.
Labels:
Chacho,
Chakataga,
Chipén,
crítica,
Dijous Paella,
el Noi,
Gertrudis,
Latino y los Llobregantes,
Los Amaya,
Makala,
memoràndum,
Micu,
Oriolet,
Papawa,
Ramonet,
reggae,
Rumba Club,
Sam Mosketón,
Txarly Brown,
Xavi Ciurans
dijous, 29 de juliol del 2010
Los Amaya - Pena Tristeza y Dolor
Un dels meus temes preferits de Los Amaya. Va aparèixer en el seu primer LP. Aquest tema el va popularitzar Odilio Gonzalez "El Jibarito De Lares" als anys 60.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Tracklist 07-10-08
Aquest programa sonarà el dimarts 07-10-08 de 21:00 a 22:00. Si no el pots escoltar, descarrega'l després a www.exitfm.cat. Sí, hi ha dos temes de los Amaya, no és per descuit. Fa unes setmanes vaig trobar el primer LP de los Amaya ... a Amsterdam! Em va fer molta il·lusió trobar aquesta bomba rumbera tant lluny (... i amb el que costa de trobar!) així que avui ració doble. El primer tema, però, és el Caramelos remesclat per Dubben.
- Karamellen (aka caramelos) - Dubben
- Black Pearl - African Music Machine
- I'll just call you honey - Luther Ingram
- Tell Mama - Etta James
- Blackman's Pride (soul version) - Alton Ellis
- Summer Time aka Summertime - Roy Richards
- Never Had A Dream Come True - Glen Adams
- How Long Do I Have To Wait For You (Dub) - Sharon Jones & The Dap-Kings
- Don't let the true love die - The Superlatives
- Funny How We've Changed Places - Debra Anderson
- What Kind Of Man - Marva Whitney
- I Want You Back - David Ruffin
- Exclusive Blend - Keith Mansfield
- Work Song - Georgie Fame
- What'd I Say - Parts I & II - Ray Charles
- Camel Walk - The Latinaires
- Hook & Sling - Eddie Bo & The Soul Fingers
- Sones Del Chicharro - Los Chorbos
- Pena, Tristeza Y Dolor - Los Amaya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



