Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memoràndum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memoràndum. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Bob Marley a Barcelona

No, aquest no és un post per anunciar el concert de cap dels fills i néts que han anat apareixent de Bob Marley. Aquest post és un recull de documents referents al concert que va fer Bob Marley a Barcelona el 30 de Juny de 1980 a la plaça de toros Monumental. Jo no hi vaig ser, de fet ni tan sols havia nascut, però em va picar la curiositat conèixer la Barcelona que va acollir aquell concert, i quina va ser la resposta de la premsa. Aquesta curiositat va ser incitada per les cròniques del Ragna a facebook.

Aquest concert estava programat dins de la gira de presentació d'Uprising. Hi havia dos concerts a l'estat espanyol: a Madrid el 29 i a Barcelona el 30. El de Madrid el va cancel·lar el governador civil el mateix dia, aludint els problemes que hi havia hagut dies abans en el concert de Lou Reed. I el 30 va tocar a Barcelona. Aquell va ser un dels últims concerts de Bob Marley (només en va fer 14 més). Per més informació sobre el que va passar a Madrid: http://www.bob-marley.es/2006/06/ . Per veure la crònica que en va fer El País, clica aquí.

També he trobat una suposada gravació del concert. És només un fragment, dura poc més de una hora. Se sent bastant malament però el concert és molt bo (però no especialment millor que altres concerts del Bob Marley...). Està bé com a directe de la gira Uprising i per sentir versions "exteses" de concert. No l'he penjat jo, i no sé del cert si realment es correspon a aquest concert. Però hi ha algunes evidències que crec que corroboren l'originalitat:
- Al minut 56 diu "Thank you Barcelona"
- El repertori es correspon a la gira del Uprising: http://es.wikipedia.org/wiki/Uprising_(%C3%A1lbum)
- Un tio (potser del públic??) diu "cabron" al 57 i "puta" al 1:01 (Bob Marley no va trepitjar cap altre escenari de parla catalana o castellana durant la gira del Uprising).
No són evidències gaire científiques, però crec que prou convincents. Aquí queda, per si un cas.  Si algú té informació adicional, serà benvinguda. Com a nota curiosa, sorprèn que es piqui tant de mans durant l'actuació, crec que això ara ja no es porta (durant Jammin' és exagerat!!!). Aquí va: link de descàrrega.


Després d'escriure això he trobat un blog on hi ha un post dedicat a aquest concert: bootleg-addiction. La bona notícia és que tenen el concert sencer i tallat per temes. També tenen unes quantes fotos del concert (com les dues que penjo aquí). La mala notícia és que la qualitat de la gravació encara és pitjor que la que he penjat al paràgraf superior. A jutjar per la foto, encara quedaven força seients buits... no sé si la decisió de tancar les portes va ser justificada...




A youtube hi ha penjat un altre document força curiós: un reportatge de l'Àngel Casas sobre el concert. Tampoc diu res de l'altre món però és un bon document per situar-se a l'època i per veure el grau de coneixement que es tenia de tota aquella història.  També val la pena escoltar les proves de so. Avui en dia sorprèn que en aquell moment no es connectés Bob Marley amb altres artistes de reggae anteriors que havien editat discos a Espanya, com Desmond Dekker, Millie Small, Bob & Marcia, Max Romeo, Prince Buster, Pat Kelly, Upsetters i d'altres. O no coneixien aquests discos o els semblava que era una altra història. Sembla que els periodistes intentaven muntar un puzzle, amb peces com: religió, reggae, Àfrica, Jamaica, ganja, tribus, esclaus, rastes... No sembla que en general es tragués gaire aigua clara. Davant l'exotisme, admiració i incredulitat. Que quedi clar que tot això no és un retret. Tenir informació de tot això el 1980 a Espanya segur que era complicadíssim. Segur que hi havia altres periodistes que estaven més al cas, però no he trobat les seves cròniques.


Penjo aquí reculls de les notícies que he trobat a l'hemeroteca de la Vanguardia relacionades amb el concert. Gran part dels articles estan escrits per Albert Mallofré.





dissabte, 8 d’octubre del 2011

Tio Paló - el Reloj

Tall curiós del documental Buru Bajani. Entre els protagonistes, el Tio Paló, que va morir avui fa tot just dos anys, i el Tarragona, que per desgràcia va morir també fa menys d'un any. Petitet, Tarragona i Paló, tres pilars indiscutibles de la rumba catalana.


L'actuació del Paló al Velòdrom d'Horta que comenta el Petitet és la següent. No és la seva millor actuació, però si una de les més recordades.


dissabte, 23 de juliol del 2011

Mor Amy Winehouse


No té massa sentit escriure aquesta notícia aquí, quan mig món en va ple. A El País, en un article de fa temps, hi ha un comentari de Garry Mulholland que m'han agradat: "Suena afroamericana, pero es judía británica. Parece sexy, pero no juega a eso. Es joven, pero suena vieja. Canta con sofisticación, pero es vulgar hablando. Su música es melosa, pero sus letras son desagradables". No he seguit massa les cròniques dels seus patinazos, i tampoc m'importa massa. Fa 5 anys, quan va sortir el Back to Black, m'hi vaig resistir. Allò que Rehab sonés a tot drap a les botigues de portal de l'Àngel i que t'ho trobéssis a la sopa feia que, per "rebuig a lo mainstream", no m'interessés. Caram, jo escoltava Tyrone Davis! Però les coses són com són, i el disc està molt bé o sigui que me'l vaig acabar comprant. Amb aquest disc, ella i Mark Ronson van aconseguir que el soul, que portava anys apartat de llistes d'èxits, tornés a ser escoltat a tot arreu. I van trobar una nova fórmula musical, respectuosa amb els 60's, que ha estat font d'inspiració per molts grups i ha donat resultats interessants. Després, la Amy va aparinar Dionne Bomfield i va gravar un disc de versions amb so "Back to Black" amb bon resultat. A part d'això, té el disc Frank i uns quants covers de himnes Two Tone, però no m'agrada tant. Sembla que hi havia un disc en camí per aquest 2011, però l'Amy no s'apropava massa als estudis de gravació. Si no està acabat segur que faran alguna xapussa i el treuran igualment.

dimarts, 31 de maig del 2011

10 anys del Primavera Ska

La setmana passada vaig veure al boss-sounds un comentari al forum que deia que celebraven els 10 anys de la Primavera Ska de Ripollet. He penjat la informació oficial en el post anterior. Recordo molt aquells dos concerts, en especial el de Senior Allstars. En aquella època estava molt enganxat al disc "Nemo". Va ser a l'auditori de Ripollet. Aleshores no hi havia google maps i va costar deu i ajut trobar-lo! però va valer la pena. Em sembla que no he pogut tornar a escoltar música jamaicana en un lloc com aquell... Per mi va ser molt intens i vaig disfrutar molt. Al final del concert vaig demanar una de les xuletes que hi havia a l'esenari. Aquest cap de setmana vaig buscar si encara tenia alguna cosa i vaig trobar l'entrada, el flyer i la xuleta-tracklist. Ho penjo per si a algú li fa gràcia veure-ho. En aquell moment crec que aquí no hi havia cap grup capaç de fer un concert com aquell. Ara, per sort, em sembla que ja no és així. Tenim grups com The Oldians, The Fenicians i The Gramophone Allstars...
Durant aquests 10 anys l'opció de fer música a la jamaicana s'ha consolidat i actualment la majoria de grups tenen molt nivell musical. Ara potser el que falta és públic, però això és una altra història... De totes maneres, potser no és la intenció dels organitzadors, però trobo un gest simbòlic programar The Oldians en la commemoració d'aquells fets.


El concert de dissabte no el recordo amb tanta intensitat, però va estar molt bé. Rebre algú com Dr. Ring Ding aixecava molta expectació. I no era per menys, durant aquella època estava en plena forma i els discos que treia a la grover estaven molt bé. En el flyer no apareix, però també va tocar La Jeta Band i The Aggronauts. En aquella època hi va haver un moviment pro-música jamaicana força important, i en particular a comarques. Com aquell qui diu, a cada poble hi havia algú "tocant" ska (o si més no, pseudo-tocant o flirtejant amb l'ska). A comarques hi havia molts concerts, i sovint això anava lligat a col·lectius, associacions, ateneus, .... Potser és una generalització poc fiable, però aquest és el record que en tinc.

Crec que és molt encertat celebrar o recordar aquell cap de setmana. Estic segur que pels organitzadors, del col·lectiu "Punxa l'Orella" i de molts dels assistents aquell Primavera de Ska va ser molt més que un simple concert.

Primavera Ska de Ripollet

(Comunicat extret de boss-sounds)

L’Associació Cultural El Local celebrà una jornada commemorativa dels 10 anys de la Primavera d’Ska de Ripollet, celebrada a l’abril de 2001

El 20 i 21 d’abril de 2001 es celebrà a Ripollet la “Primavera d’Ska i altres ritmes jamaicans”, un festival de música jamaicana internacional amb novedoses activitats paral•leles com master classes, fira del disc de col•leccionisme… L’entitat organitzadora, Punxa l’Orella, apostava per un cartell musical de primer nivell i per la creació de nous espais de convivència i renovació de rols entre artistes, fans i públic. El farcit cartell del festival contemplava el primer (i fins a dia d’avui únic) concert del grup de reggae i jazz instrumental alemany The Senior Allstars, divendres 20, a l’Auditori de Ripollet. Dissabte 21 van tenir lloc master classes d’instruments com el trombó, la guitarra, el baix, el saxo i la bateria a càrrec de reputats instrumentistes del gènere membres de grups com Dr Ring Ding and The Senior Allstars (Alemanya) i Malarians (Madrid). Durant tot el matí van tenir lloc al Centre Cultural les classes i la tarda es dedicà a unir en format combo els diferents instruments treballats durant el matí, donant lloc a una fabulosa big band jamaicana formada per professors i alumnes. La nit de dissabte 21 va tenir lloc un concert gratuït al Parc dels Pinetons, amb els grups La Jeta Band (Ripollet), Moonrakers (Barcelona), Aggronauts (Barcelona), Amusic Skazz Band (Osona), Combo Internacional (Madrid-Alemanya) i Dr Ring Ding and The Senior Allstars (Alemanya), amb una assistència de prop de 3000 persones arribades d’arreu de Catalunya.

Per celebrar l’efemèride, l’Associació Cultural El Local ha programat el proper 4 de juny una jornada amb els següents ingredients. Al matí, a la Plaça 11 de Setembre, concert – vermut amb The Oldians i paella popular. Hi haurà sobretaula jamaicana amb la selecció del PD Xerramequ. A les 19h, a El Local (C/Monturiol 32), es farà el passi del documental ‘Intensified, come forward’, de Jep Jorba, al voltant de la història del grup anglès de ritmes jamaicans tradicionals Intensified. Es comptarà amb la presència del director del documental i es debatrà sobre l’actual estat de salut de l’escena jamaicana i de la implicació de la música en la lluita contra el racisme. A partir de les 22h, a El Local, tindran lloc les actuacions musicals de St Ignatius Conspiracy Dub (solo) i Rebelmadiaq Sound System.

Totes les activitats són gratuïtes excepte la paella (5€).

diumenge, 3 d’abril del 2011

Nota de premsa del Rumba Club

En motiu del 4rt aniversari del Rumba Club, s'ha difós una nota de premsa amb un escrit avaluant aquests 4 anys. El copio verbatim:

RUMBA CLUB
4 AÑOS A CONTRACORRIENTE.

¿Una explicación tipo "el que no llora no mama"?, no, tranqui: güi are de champions of cors..

Si una propuesta como la de Rumba Club tuviera la cobertura del fin de semana, imaginaos de lo que hablaríamos ahora. Pero en el mundo del nocturneo la oferta de fin de semana de los clubs del planeta es simple:, un mentecato poniendo discos y arreando. Y así nos luce el pelo. En la disneylandia de la sangría de nada sirve llorar, seguiremos luchando para que el auténtico sonido de la ciudad algún día sea la bandera de los nuestros, de momento seguimos siendo una anomalía. A cumplir años toca, aquí teneis un resumen alfanumérico por si os place comentarlo en vuestros medios.

Nuestra propuesta arrancó el 20 de abril 2007 y haciendo balance hasta el 20 abril 2011 estas son las cifras. Han pasado 208 semanas de las cuales se han realizado 182 sesiones, es decir hemos faltado algún verano y los miércoles vispera de fiesta, porque vienen los del Nitsa y se quedan la sala para su rollo ultramolón. Es decir, hemos fallado 26 semanas un 12 % de las posibles. Al principio programábamos 2 conciertos por sesión, después los técnicos de sonido se agobiaron y encima repartir la taquilla entre dos bandas era difícil con lo cual pasamos a una sola banda por sesión a partir de abril 2009.

Conciertos han habido 247 de 133 bandas distintas, siendo Papawa -41 veces- los que más veces han tocado. Normal, Papawa fue la banda con la que descubrí la rumba catalana en directo en 2006. Le siguen Los Impagaos con 8 actuaciones y tras ellos Latino y los Llobregantes, Los Barrankillos y Ai Ai Ai has estado actuando en 5 ocasiones. Con 4 actuaciones en 4 años La Familia Rústika, Barrio Negro, Carles Mestre y Salsa Gitana. Nueve bandas han actuado tres veces y 22 bandas han repetido. La rumba que pasa por el club va de lo latino antillano a la ortodoxia gitano catalana, sin complejos ni condicionantes, eso si, alguna vez se nos ha colado algún grupo que bajo la promesa de tocar rumba ha acabado tocando cualquier otra cosa. Al igual que el "Volando Voy" de Kiko Veneno, "Caramelos" de los Amaya, "Volare" de Gipsy Kings y "Clavell Morenet" han sido las canciones más veces versioneadas en directo. Una observación: 133 bandas de rumba distintas se dice rápido, pero ¿nos estamos equivocando?. Creo que somos fruto de la necesidad de una escena de tener un altavoz sólido, a pesar de que el recorrido parece el de una maratón, el fenómeno no estalla a pesar de que 133 bandas implican más de 40 producciones anuales en forma de disco, y que todas ellas no cesan de tocar e intentar ganarse la vida con lo que les gusta, está claro de que nuestro mercado es exportable pero aún no lo hemos conseguido salvo casos puntuales. ¿Por qué?. Quizás porque seguimos viviendo en un país anclado en la anglofília que nació como rechazo a una época pretérita en que lo autóctono era mal visto por imposición, por falta de autoestima o por complejo. Seguimos igual gracias a que la generación que desarrollo ese estigma ocupa los puestos de poder, ya sea mediaticos o políticos. Por eso cualquier imbécil copiando la música que nos vierte la industria anglosajona es más molón.

Nos han visitado artistas de lugares "remotos": El Puchero, Maui y los Sirenidos (Granada), Pellizco, Canijos sin Fronteras (Sevilla), Los Aslandticos (Cordoba), Los Guachis (Algeciras), El Desván del Duende (Badajoz), Juanito Makandé (Cádiz), Los Guachis (Algeciras), Empalmaos, Bananna Beach, La Troup, Gazpacho, Hermano Loco, Cayena, The Patillas, Joaquin Domingo (Girona), Derrumband, Vergüenza Ajena, Denominación de Origen, Son de la Chama, José El Chatarra, Son Caló, Manolito's Band (Tarragona), Las Rumberas del garrotán, La Violeta, Naraina (Lleida), China Chana, La Locura de Mabuse (Zaragoza), La Rana Mariana (Valencia), Manuel Malou, Lolaimon, Raices y Puntas, Los Fulanos y la Mengana Band (Madrid), Los Güirfinsur (Salamanca), Funcalé (Illes Balears), etc..

Hemos tenido los más grandes, y a veces sin estar anunciados: Chacho, Ramonet, Tio Paló -dep-, Chipén, Manuel Malou, Cathy Claret, Los Manolos, Gertrudis, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, D'Callaos, Rauxa, Candeli, Bernardo Cortés, etc..

A nuestros grandes clásicos de la escena local: Micu, Trikitown, Los Impagaos, Latino y los llobregantes, Barrankillos, La Familia Rústika, Carles Mestre, Barrio Negro, Pantanito, Rumba de 9, Kahala, Jaleo Real, LaRumbé, Tabaloko, Expresso, Sherpah, Wirakocha, Kanimambo, Caracola, Samuel L.Rumba, Rumborrachera, Mecatxis, Meztuca, Que Pum Que Pam, Naraina, Son Caló, Tremendamente, Rufino y Don Domingo, Manduca, Sota Zero, Mantecao y su Combo, El Tio Carlos, Break Latino, Des+karadas, Reigbord, Caramelo, Soniquete, Bacana orquesta, Rumba Alborada, Irakunda, Arangu, Very Pomelo, Revolución Acústica, Nonainoise, Tio Montero, Alegría Flamenca, La Guateke Band, Rumba Tarumba, Mecatxis, La Maraña, Las 7 PM, La Banda del Panda, Diqesi, Manduca, Ray Callao, Agüita Freska, Hacha y Machete, Eldys Vega, Marditos Roedores, Willy Fuego, Mama Canalla, Cubaneo lo Auténtico, Guantanamo Free, Sibaritas de la Calle, Ray Callao, Duende Verde, Don Hamaca...

Y también a las bandas del futuro próximo recien forjadas: 9 Son, Chakataga, Sobretaula Kandela, Bananna Beach, The Lito, Eléctric Gozarela, DiAngelo da Silva, Rumbamazigha, Saravacalé, Arrels de Gràcia, Alma de Pato, Vergüenza Ajena, Por Cajones, Ulake, Rumba Vella, etc..

De pinchaores y "aprendices de" hemos tenido también una nutrida muestra: Oriolet, Albert Puig, Javi Zarco, Santos de Veracruz, Curro, Andyloop, Wagner Pa, Zurdob, Djiiva, 2 Mini Djs, Xeriff, Oriolet, Pipo, Makala, Dani Txarnegö, Merey, Maria Mandarina y Dj Bongo (Berlín), Xavi Ciurans de Gertrudis, Ivan Win de Impagaos, Alfred "el Capità", Quim Bacallà, Dj Ogt, Pol & Dri (Sant Gaudenci Djs), Adria Garriga, Xavi Rivasses y Floro, Sacromonte Kings (Txarnegö y Konguito), Pachanguito (Sevilla), Surco Pinchadoscos (Zgz), Hansi, etc. Seguro que me dejo a muchos pero mi memoria tiene límites. Lo importante no es el dj, es que hemos conseguido acostumbrar al oido local a sesiones de 5 horas donde no suena casi nunca música de importación. Un lugar donde se baila la producción rumbera local. Hemos educado oídos y ahora ya son los clientes los que reclaman su dosis de Muchachito, Estopa, Ojos de Brujo, Pegatina, la Troba, Gertrudis, D'Callaos, Rauxa, Dijous Paella o Ai Ai Ai por orden de más solicitados. Somos anómalos en una sala donde el porcentaje de producciones locales que escupen los altavoces se reduce a un 1% el resto de la semana, en una ciudad y país donde esa es tónica común. Proud to be anómalos. Así pues es un placer contestar "Aquí no vendemos pastillas majo" cuando te reclaman "ey nen pon jaus". Tal vez esa sea la clave y en Rumba Club el porcentaje femenino es siempre más alto, a las chicas les gusta bailar rumba ¿será eso no?, por desgracia a los mandriles les gusta aparearse más que bailar, en eso los varones no han cambiado nunca, el día que aprendamos a bailar será la ostia.

A grandes males grandes remedios. Esta claro que nuestra ciudad vive un fogonazo rumbero, los números son apabullantes 133 BANDAS. ¿Existen el equivalente en grupos de electrónica o pop rock actualmente?. Juraría que no, pero a juzgar por los medios de comunicación serán menos pero son la OSTIA. ¿És quizás gracias a esos medios que funcionen el pop folk anglofilo traducido? ¿o quizás ha sido el clamor popular?. No lo entiendo. Volvamos al club. Seguimos relegados al peor dia de la semana. Tampoco nos podemos quejar ya que ningún otro club ha apostado por mantener una programación estable de rumba. El país de los lerdos acomplejados sigue pagando las vacaciones a deejays internacionales que vienen los fines de semana a vomitar sus borracheras en nuestra ciudad en aras del trafico y consumo de estupefacientes, negocio también en manos de los mismos hipócritas que se quejan del feudalismo. Somos catetos anglófilos al cubo, puesto que no sólo admiramos todo lo que viene de fuera: despreciamos lo nuestro ("lo nuestro" suena a justomolinero ¿no? jajaja mola). Sólo hay que leer las prestigiosas revistas musicales locales: en portada ingleses o "grandes imitaciones de un estilo musical inglés", no hacen falta ejemplos. Contenido ingles o español de imitación baratisima, charts ingleses, y encima burlitas baratas a la rumba. Nos califican de anomalía, patética disfunción, los perroflautas... Ay que gracia!. Este parrafo se lo dedico a los caciques cuya máxima iniciativa es abrir un club como ese que vieron en Uk y traer de vacaciones a los "davids jetas" de toda Europa. Y a los medios periodísticos incapaces de hacer un análisis situacionista, no por satán, salvaguardemos el turismo, turismo que se trae su música y nos la hace creer nuestra, como sus drogas. La rumba molará el día que lo diga un sello del Soho de Londres. Pues a ver si es verdad, ya falta poco.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Ricardo Tarragona DEP


El meu condol a familiars i amics.



dijous, 14 d’octubre del 2010

divendres, 9 d’octubre del 2009

Mor el Tio Paló, referent carismàtic de la rumba catalana

Ramon Valentí i Carbonell, el Tio Paló, membre de Patriarcas de la Rumba, va traspassar el passat 8 d’octubre de 2009 a l’edat de 73 anys. El seu recés ha estat molt sentit en el món de la rumba catalana, on era una persona àmpliament estimada per la seva solera, el seu carisma i la seva complicitat amb les generacions més joves de rumberos. Des de FORCAT lamentem profundament aquesta pèrdua i expressem el nostre condol a la família i els amics.

L’històric rumbero, que gaudia d’un aparent bon estat de salut, morí a casa seva, al barri de Gràcia, degut a una aturada cardíaca. Malgrat no comptar amb una carrera artística professional, el Tio Paló fou al llarg de la seva vida un incondicional de la rumba catalana i arribà a ser considerat una de les ànimes del gènere. Era conegut pel seu ball de guerra, una dansa de postures d’aparença còmica, que executava amb una gràcia especial i un estil propi i original, i també per la seva interpretació de popurris d’estàndards cubans a ritme de rumba amb un cant sincopat molt característic. Tot plegat li va valdre el motiu de “James Brown de la rumba catalana”.

Nascut el 1936, Ramon Valentí debutà acompanyant ocasionalment a Pere Pubill Calaf “Peret” i Josepa Becas Batista “Tia Pepi” en les seves primerenques actuacions en concursos de cançó infantil com a Hermanos Montenegro. Incondicional de les bodes i les “juergues” gitanes, va reaparèixer dècades més tard al costat de Peret, en el retorn d’aquest als escenaris al ja mític concert del Velòdrom d’Horta de 1991. Però el salt definitiu a la llum pública el féu el 2005 amb Patriarcas de la Rumba, formació que reuní veterans de la rumba de Barcelona, Mataró i Lleida, entre els quals també hi havia el seu germà Antoni, “Tio Toni” o “el palmero de las gafas”, conegut per la seva trajectòria com a palmero i corista de Peret. En els últims anys de la seva vida, Paló col·laborà amb artistes com Sabor de Gràcia, Ai Ai Ai, Jarabe de Palo o Macaco, amb qui acabava d’enregistrar un videoclip. Incombustible de les “juergues” darrera els escenaris i amb un gran sentit de l’humor, Ramon Valentí es féu estimar per les joves generacions de músics rumbers, amb qui establí una connexió estreta i especial.

Des de l’associació Foment de la Rumba Catalana (FORCAT) ens fem ressò de la pèrdua d’aquest personatge cabdal per a la història del gènere, i lamentem profundament el seu traspàs, alhora que expressem públicament el nostre condol a la família i els amics. Comuniquem també que en l’acte de presentació de la nostra associació, la Diada de la Rumba prevista pel proper 29 de novembre, farem una menció especial al Tio Paló, en record i reconeixement de la seva figura.


Per a més informació:

http://www.forcat.org

http://www.myspace.com/patriarcasdelarumba

Alguns vídeos amb la participació del Tio Paló:

Amb Patriarcas de la Rumba:

http://www.youtube.com/watch?v=fU6Hai82_o0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=56lC-HCVhsc

De “juerga”:

http://www.youtube.com/watch?v=wTUY-ENYE-c

http://www.youtube.com/watch?v=UEa6EcXropg

http://www.youtube.com/watch?v=lJqNtrWwSpg

http://www.youtube.com/watch?v=f_IgUGAKWJc

http://www.youtube.com/watch?v=MVlEXOV3PPk

Ball de guerra:

http://www.youtube.com/watch?v=eme1RhhWtio

http://www.youtube.com/watch?v=zWCzjeYBUIg

http://www.youtube.com/watch?v=ByFrsvm59sg (min 02:30)