Gertrudis - Tripolar

El nou disc de Gertrudis ja és a itunes, i aviat a les botigues. Es poden escoltar quatre dels temes de l'àlbum aquí. Després d'un any d'aturada, tornen a la càrrega amb nou disc i gira de presentació. El nou disc representa un gir important en la seva trajectòria. Tot i que hi ha un cert canvi en els referents, el canvi que més sorprèn és el del so, més gruixut i complex, i la incorporació d'electrònica i beats moderns. Una evolució païda que no coixeja per enlloc. Tot l'àlbum s'ha gravat amb el mateix so en ment, i això s'agraiex. Una bona aposta. Dels 12 temes hi ha uns quants hits instantanis. Sembla que aquest any de pausa ha valgut la pena. Per descarregar-lo, ves aquí.

Les Paraules Justes

La sorpresa d'aquest Nadal ha estat el disc de La Brigada "Les Paraules Justes". És un disc que sona de collons. Està molt ben gravat, la música és interessant, i el so és net i càlid. Producció de luxe i bones cançons.

Segurament aquest disc s'emmarca dins del moviment actual de folk/pop de Mishima, Sanjosex, Manel, Amics de les Arts i altres. Sóc dels que pensa que l'èxit de Manel, Els Amics de les Arts, Sanjosex ... recau sobretot en les lletres, i no pas en la música. La tendència d'abandonar la música en pro de les lletres ve de lluny, i crec que en part ha llastat la música que s'ha fet en català. A vegades em pregunto què hauria passat si en comptes de "Ens calen cançons d'ara" en Lluís Serrahima hagués escrit "Ens cal música d'ara". Els autors catalans haguéssin esmerçat més esforços en innovar musicalment? La música en català hagués travessat els Pirineus més sovint?

Bé, tant li fa. La qüestió és que el disc de La Brigada treballa les dues vessants i ha gravat un disc per emmarcar. Llarga vida a La Brigada!