Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reggae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reggae. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Bob Marley a Barcelona

No, aquest no és un post per anunciar el concert de cap dels fills i néts que han anat apareixent de Bob Marley. Aquest post és un recull de documents referents al concert que va fer Bob Marley a Barcelona el 30 de Juny de 1980 a la plaça de toros Monumental. Jo no hi vaig ser, de fet ni tan sols havia nascut, però em va picar la curiositat conèixer la Barcelona que va acollir aquell concert, i quina va ser la resposta de la premsa. Aquesta curiositat va ser incitada per les cròniques del Ragna a facebook.

Aquest concert estava programat dins de la gira de presentació d'Uprising. Hi havia dos concerts a l'estat espanyol: a Madrid el 29 i a Barcelona el 30. El de Madrid el va cancel·lar el governador civil el mateix dia, aludint els problemes que hi havia hagut dies abans en el concert de Lou Reed. I el 30 va tocar a Barcelona. Aquell va ser un dels últims concerts de Bob Marley (només en va fer 14 més). Per més informació sobre el que va passar a Madrid: http://www.bob-marley.es/2006/06/ . Per veure la crònica que en va fer El País, clica aquí.

També he trobat una suposada gravació del concert. És només un fragment, dura poc més de una hora. Se sent bastant malament però el concert és molt bo (però no especialment millor que altres concerts del Bob Marley...). Està bé com a directe de la gira Uprising i per sentir versions "exteses" de concert. No l'he penjat jo, i no sé del cert si realment es correspon a aquest concert. Però hi ha algunes evidències que crec que corroboren l'originalitat:
- Al minut 56 diu "Thank you Barcelona"
- El repertori es correspon a la gira del Uprising: http://es.wikipedia.org/wiki/Uprising_(%C3%A1lbum)
- Un tio (potser del públic??) diu "cabron" al 57 i "puta" al 1:01 (Bob Marley no va trepitjar cap altre escenari de parla catalana o castellana durant la gira del Uprising).
No són evidències gaire científiques, però crec que prou convincents. Aquí queda, per si un cas.  Si algú té informació adicional, serà benvinguda. Com a nota curiosa, sorprèn que es piqui tant de mans durant l'actuació, crec que això ara ja no es porta (durant Jammin' és exagerat!!!). Aquí va: link de descàrrega.


Després d'escriure això he trobat un blog on hi ha un post dedicat a aquest concert: bootleg-addiction. La bona notícia és que tenen el concert sencer i tallat per temes. També tenen unes quantes fotos del concert (com les dues que penjo aquí). La mala notícia és que la qualitat de la gravació encara és pitjor que la que he penjat al paràgraf superior. A jutjar per la foto, encara quedaven força seients buits... no sé si la decisió de tancar les portes va ser justificada...




A youtube hi ha penjat un altre document força curiós: un reportatge de l'Àngel Casas sobre el concert. Tampoc diu res de l'altre món però és un bon document per situar-se a l'època i per veure el grau de coneixement que es tenia de tota aquella història.  També val la pena escoltar les proves de so. Avui en dia sorprèn que en aquell moment no es connectés Bob Marley amb altres artistes de reggae anteriors que havien editat discos a Espanya, com Desmond Dekker, Millie Small, Bob & Marcia, Max Romeo, Prince Buster, Pat Kelly, Upsetters i d'altres. O no coneixien aquests discos o els semblava que era una altra història. Sembla que els periodistes intentaven muntar un puzzle, amb peces com: religió, reggae, Àfrica, Jamaica, ganja, tribus, esclaus, rastes... No sembla que en general es tragués gaire aigua clara. Davant l'exotisme, admiració i incredulitat. Que quedi clar que tot això no és un retret. Tenir informació de tot això el 1980 a Espanya segur que era complicadíssim. Segur que hi havia altres periodistes que estaven més al cas, però no he trobat les seves cròniques.


Penjo aquí reculls de les notícies que he trobat a l'hemeroteca de la Vanguardia relacionades amb el concert. Gran part dels articles estan escrits per Albert Mallofré.





dijous, 6 d’octubre del 2011

Nou single de Kinky Coo Coo's

Avui mateix surt a la venda un nou (i esperat) single dels Kinky Coo Coo's. En l'enregistrament dels nous dos temes, ha participat Alex Désert i Gregory W. Lee, membres dels Hepcat. La tirada és limitada a 500 còpies, o sigui que cal afanyar-se!
Aquest single arriba tres anys després del EP "Mean Machine" i cinc anys després de l'album "Montjuic Boneyard". "Montjuic Boneyard" és per mi el millor disc de música jamaicana que s'ha fet aquí en els últims cinc anys. I si no és el millor, és el meu preferit. Està ple de hits, temes entranyables i versions brodades, movent-se comòdament pel ska, rocksteady i early reggae. En el "Mean Machine", i en els seus concerts d'un temps cap aquí, s'aprecia un gir souler... a veure com serà el single. Esperem que el degoteig de temes no es pari!

dijous, 29 de setembre del 2011

The Kinky Coo Coo's a prop del London International Ska Festival

Via Facebook, The Kinky Coo Coo's ha penjat aquest missatge:

Estem al 4rt lloc al concurs per tocar al LONDON INTERNATIONAL SKA FESTIVAL 2012. Siusplau, els que no ho hagueu fet, encara teniu temps de votar-nos. Vinga gent, una mica de suport pels TKCC's! Estamos en el 4o puesto en el concurso para tocar al LONDON INTERNATIONAL SKA FESTIVAL 2012. Por favor, los que no lo hayáis hecho, aún tenéis tiempo de votarnos. Venga gente, un poco de ayuda para TKCC's!
NOMÉS CAL QUE ENVIEU UN CORREU ELECTRONIC A enquiries@rockersrevolt.com amb el nom THE KINKY COO COO'S, Gràcies!

Si encara no ho heu fet i us falten motius per fer-ho, mireu aquests videos. The Kinky Coo Coo's és una superbanda:





dijous, 4 d’agost del 2011

Dr. Calypso a Pals

Via el blog de la Myr, he vist que el cartell del concert de Pals ha canviat. En comptes de the Hotknives, Dr. Calypso, encara millor!!!. Quina ràbia no poder-hi anar ... 

divendres, 15 de juliol del 2011

Ska Explosion i concert a Pals

Fa uns dies a youtube vaig veure clips extrets d'una mítica cinta VHS de grups de ska post-two tone que corria fa temps. Es titulava "Ska Explosion" i recollia el directe de Hotknives, Loafers, Laurel Aitken i uns quants més el 1989. Me'l vaig gravar i el veia molt sovint i amb els amics en parlàvem sovint. L'escena i els grups que es mostren en el video eren aleshores per nosaltres sorprenents i ens en vam fer fans. Lo del Judge Dread era molt fort! És curiós com ha canviat tot en 20 anys: el vestuari, música,  moviments damunt l'escenari... He penjat uns quants dels temes que més recordava: Cryin' de Hotknives (segueix sent el meu tema preferit de Hotknives), Show Off de The Deltones i Skinhead del Laurel Aitken.

La informació del video (treta de ebay) és la següent:
Original 1989 VHS Video
Number JE198
Time 58 minutes
The video contains songs filmed live at The Astoria on the 23rd March 1989 as follows:
The Skadows - Stir It Up / Low Rider
Judge Dread - Big Six / Up With The Cock
The Hotknives - Crying / Holsten Boys
The Deltones - Lemon Squeezy / Show Off
The Loafers - It's So Easy / Everyday
Laurel Aitken - Skinhead
Potato 5 - Stop That Train / Got To Go
The Trojans - Trojans Are Coming / Maggie Meets Ska-Gil

Per cert, the Hotknives tocaran a Pals el dia 5 d'Agost. Serà en un concert molt ben parit (i gratuït!) amb:
- The Skatalites
- Hotknives
- Mr. Freak Ska- BlackUp + RudeTeo (hooligan combination)
- Ponent One Sound
- Dubby Yond, featuring Benjammin’
El cartell (o una foto del cartell) s'ha penjat a boss-sounds.





dilluns, 11 de juliol del 2011

Mr. Freak Ska

No em podia estar de fer un comentari sobre la revelació d'aquest any a les nostres terres: Mr. Freak Ska.  Fa uns mesos ha sortit a la llum el seu primer treball, "Ska Casolà". El resposable d'aquest projecte és el guitarra de Cabrians (el més alt). Fa anys que de manera casolana ha anat gravant temes propis i versions, amb l'ajuda de molts músics que ha accedit a tocar per ell. Un disc molt recomanable. Ja ha començat la seva gira de presentació del disc!

Quan l'escolto em ve al cap Prince Buster, Pere Tapies, Judge Dread, Robert Mitchum, Cabrians ... Vindria a ser una suma de tot això. El disc ha sortit rodó. Per les lletres i per la música. Les lletres, treballades amb encert i molta gràcia. Parlen de teca, mam, mala vida, supporters, músics, tattoos, collectors, amors frustrats... De tot el gruix de grups que hi ha de música jamaicana a Catalunya, fa anys que ningú s'arriscava amb el "costumisme". S'agraeix! No té sentit que quasi totes les bandes d'aquí cantin en anglès, quan l'accent de la majoria dels cantants és jinglix, i la majoria de lletres són de google translator. Això (en part) explica que moltes bandes que toquen molt bé no despertin interès ni a fora ni a dins.

I la música, una revisió encertada de 60's jamaicans. Recorda Laurel Aitken i Prince Buster: harmonies directes, melodies senzilles i dicció clara. Costa creure que hagi estat gravant el disc durant 3 anys, perquè el so de tot el disc és el mateix, i totes tenen el mateix aire. Recomanat llegir l'entrevista que li van fer a The Whip.

Aquí va el (de moment) únic videoclip del disc, per una de les millors cançons de l'àlbum: Tal Faràs Tal Trobaràs. En el top 5 del disc l'acompanyaria "Peres al Vi", "Home tatuat, home respectat", "Rei de l'Ska", "Ciment o Mort".


dissabte, 25 de juny del 2011

Preludi a la Hiparxiologi vs l'Escala de la Vida

(extret del comunicat oficial:)

Pobladors i pobladores del País,

tenim el plaer i l’honor de convidar-vos a la presentació de l’Escala de la Vida, l’elapé que conté l’obra d’en David Esterri basada en el concepte d’en Francesc Pujols. Al disc hi trobareu la Cobla Sant Jordi, l’Escolania dels Blauets de Lluc, les veus de n’Emma Moussaoui, en Vador Boix, na Laia Carreres i n’Òscar Dalmau, i el conjunt Badabadoc.

A una banda, el Preludi a  la Hiparxiologi, obra lliure sobre el sistema pujolsià i a l’altra, l’Escala de la Vida, seguit de graons musicals i literaris bastits amb la tria d’escrits del Savi Barceloní feta pel Savi Vilafranquí Joan Cuscó. Tot plegat, enregistrat i remenat pels traçuts tècnics Josep Vinyoles i Jordi Rexach, i embolcallat amb estil incomparable pel senyor Carles Soler.

L’acte serà al cafè Slàvia de les Borges Blanques (Garrigues), el proper 25 de juny a  dos quarts de dues del migdia entre arbequines, avellanes, vermut i vi bo.

dimarts, 7 de juny del 2011

BB Seaton & Soweto + Potato.

Aquest divendres a l'Apolo Soweto presenten el seu nou disc "South West Town", i estaran acompanyats de B. B. Seaton i Potato. Serà el primer cop que B. B. Seaton trepitja la península. Seaton va formar part de Bibby The Astronauts, The Gaylads i en també ha fet carrera en solitari. No és el primer cop que BB Seaton i Soweto toquen junts, ja ho van fer al Potsdam Ska Festival i han gravat temes junts. Seaton ha gravat skas magnífics com Please Beverley, rocksteadies com Joy in the Morning, i reggaes com There's a Fire. I Soweto tenen un dels millors concerts de la ciutat (una mostra). El divendres a la nit pot ser collonut !!!


Per una biografia (curts) de BB Seaton, clicka aqui

dimarts, 31 de maig del 2011

10 anys del Primavera Ska

La setmana passada vaig veure al boss-sounds un comentari al forum que deia que celebraven els 10 anys de la Primavera Ska de Ripollet. He penjat la informació oficial en el post anterior. Recordo molt aquells dos concerts, en especial el de Senior Allstars. En aquella època estava molt enganxat al disc "Nemo". Va ser a l'auditori de Ripollet. Aleshores no hi havia google maps i va costar deu i ajut trobar-lo! però va valer la pena. Em sembla que no he pogut tornar a escoltar música jamaicana en un lloc com aquell... Per mi va ser molt intens i vaig disfrutar molt. Al final del concert vaig demanar una de les xuletes que hi havia a l'esenari. Aquest cap de setmana vaig buscar si encara tenia alguna cosa i vaig trobar l'entrada, el flyer i la xuleta-tracklist. Ho penjo per si a algú li fa gràcia veure-ho. En aquell moment crec que aquí no hi havia cap grup capaç de fer un concert com aquell. Ara, per sort, em sembla que ja no és així. Tenim grups com The Oldians, The Fenicians i The Gramophone Allstars...
Durant aquests 10 anys l'opció de fer música a la jamaicana s'ha consolidat i actualment la majoria de grups tenen molt nivell musical. Ara potser el que falta és públic, però això és una altra història... De totes maneres, potser no és la intenció dels organitzadors, però trobo un gest simbòlic programar The Oldians en la commemoració d'aquells fets.


El concert de dissabte no el recordo amb tanta intensitat, però va estar molt bé. Rebre algú com Dr. Ring Ding aixecava molta expectació. I no era per menys, durant aquella època estava en plena forma i els discos que treia a la grover estaven molt bé. En el flyer no apareix, però també va tocar La Jeta Band i The Aggronauts. En aquella època hi va haver un moviment pro-música jamaicana força important, i en particular a comarques. Com aquell qui diu, a cada poble hi havia algú "tocant" ska (o si més no, pseudo-tocant o flirtejant amb l'ska). A comarques hi havia molts concerts, i sovint això anava lligat a col·lectius, associacions, ateneus, .... Potser és una generalització poc fiable, però aquest és el record que en tinc.

Crec que és molt encertat celebrar o recordar aquell cap de setmana. Estic segur que pels organitzadors, del col·lectiu "Punxa l'Orella" i de molts dels assistents aquell Primavera de Ska va ser molt més que un simple concert.

Primavera Ska de Ripollet

(Comunicat extret de boss-sounds)

L’Associació Cultural El Local celebrà una jornada commemorativa dels 10 anys de la Primavera d’Ska de Ripollet, celebrada a l’abril de 2001

El 20 i 21 d’abril de 2001 es celebrà a Ripollet la “Primavera d’Ska i altres ritmes jamaicans”, un festival de música jamaicana internacional amb novedoses activitats paral•leles com master classes, fira del disc de col•leccionisme… L’entitat organitzadora, Punxa l’Orella, apostava per un cartell musical de primer nivell i per la creació de nous espais de convivència i renovació de rols entre artistes, fans i públic. El farcit cartell del festival contemplava el primer (i fins a dia d’avui únic) concert del grup de reggae i jazz instrumental alemany The Senior Allstars, divendres 20, a l’Auditori de Ripollet. Dissabte 21 van tenir lloc master classes d’instruments com el trombó, la guitarra, el baix, el saxo i la bateria a càrrec de reputats instrumentistes del gènere membres de grups com Dr Ring Ding and The Senior Allstars (Alemanya) i Malarians (Madrid). Durant tot el matí van tenir lloc al Centre Cultural les classes i la tarda es dedicà a unir en format combo els diferents instruments treballats durant el matí, donant lloc a una fabulosa big band jamaicana formada per professors i alumnes. La nit de dissabte 21 va tenir lloc un concert gratuït al Parc dels Pinetons, amb els grups La Jeta Band (Ripollet), Moonrakers (Barcelona), Aggronauts (Barcelona), Amusic Skazz Band (Osona), Combo Internacional (Madrid-Alemanya) i Dr Ring Ding and The Senior Allstars (Alemanya), amb una assistència de prop de 3000 persones arribades d’arreu de Catalunya.

Per celebrar l’efemèride, l’Associació Cultural El Local ha programat el proper 4 de juny una jornada amb els següents ingredients. Al matí, a la Plaça 11 de Setembre, concert – vermut amb The Oldians i paella popular. Hi haurà sobretaula jamaicana amb la selecció del PD Xerramequ. A les 19h, a El Local (C/Monturiol 32), es farà el passi del documental ‘Intensified, come forward’, de Jep Jorba, al voltant de la història del grup anglès de ritmes jamaicans tradicionals Intensified. Es comptarà amb la presència del director del documental i es debatrà sobre l’actual estat de salut de l’escena jamaicana i de la implicació de la música en la lluita contra el racisme. A partir de les 22h, a El Local, tindran lloc les actuacions musicals de St Ignatius Conspiracy Dub (solo) i Rebelmadiaq Sound System.

Totes les activitats són gratuïtes excepte la paella (5€).

dimecres, 18 de maig del 2011

Seven Nation Army

Ara fa un any va sortir el disc de semi-debut de "Ben, L'Oncle Soul". El primer track del disc es acollonant, és una versió del Seven Nation Army dels The White Stripes. Des que la vaig sentir que no me la trec del cap. Suposo que en part per la base: fresca, senzilla i contundent. El tema en si es de lo millor que he escoltat de la nova onada de soul. El video oficial és bastant trunyo. Per video del Ben, el del tema Soul Man. En aquest video s'hi han deixat els quartos i ha quedat molt bé. L'àlbum està bé. La nota negativa és que es veu una mica fet a mida de la discogràfica (sobretot per l'elecció dels temes: ara la balada, ara el reggae, ara el ray charles, ara stevie wonder ...), i que no deixa de ser un disc de versions o "homenatges". Però val la pena tenir-lo, encara que sigui només pel Seven Nation Army.






dimecres, 11 de maig del 2011

Dave Barker & Alberto Tarín


Aquest dissabte, a la sala Estraperlo (Badalona) arriba Dave Barker acompanyat de Alberto Tarín Jazzin Reggae Band. Ells encapçalen el cartell de la "Reggae Attak Fest vol.2", amb les actuacions descrites a continuació. Els concerts seran de 21 a 3 a la sala 1, i després a la sala 2 sessió de djs fins les 6.
DAVE BARKER & ALBERTO TARIN JAZZIN REGGAE BAND
www.myspace.com/davebarker70
www.musikaze.com/albertotarinjazznreggae
THE KINKY COO COO'S
www.myspace.com/thekinkycoocoos

THE PENGUINS
www.myspace.com/thepenguinsska

SPACE INVADERS
www.myspace.com/spaceinvadersmaresme

DJ's
-SIR PUTXI & ROCHISTEADY (Reggae Bretols), BLACKBELT JOHN (Membre Black Beltones),
SALA ESTRAPERLO C/ Isidro Nonell numero 9 - Poligon Industrial Can Ribo 08911 BADALONA/ 21h a 06h /
Entrada: 15/18€


divendres, 29 d’abril del 2011

Modernisme al Rosselló

El 13 de maig, la febre modernista arriba a Perpinyà, on s'hi celebrarà el 1r Aplec modernista del Rosselló. Hi actuaran el Belda i el conjunt Badabadoc, Raph Dumas, Guillamino i djs. Aquí va un videoclip de l'últim senzill del Belda i conjunt Badabadoc. Un tema de fervorossíssima actualitat en el món futbolístic!

diumenge, 3 d’abril del 2011

Nota de premsa del Rumba Club

En motiu del 4rt aniversari del Rumba Club, s'ha difós una nota de premsa amb un escrit avaluant aquests 4 anys. El copio verbatim:

RUMBA CLUB
4 AÑOS A CONTRACORRIENTE.

¿Una explicación tipo "el que no llora no mama"?, no, tranqui: güi are de champions of cors..

Si una propuesta como la de Rumba Club tuviera la cobertura del fin de semana, imaginaos de lo que hablaríamos ahora. Pero en el mundo del nocturneo la oferta de fin de semana de los clubs del planeta es simple:, un mentecato poniendo discos y arreando. Y así nos luce el pelo. En la disneylandia de la sangría de nada sirve llorar, seguiremos luchando para que el auténtico sonido de la ciudad algún día sea la bandera de los nuestros, de momento seguimos siendo una anomalía. A cumplir años toca, aquí teneis un resumen alfanumérico por si os place comentarlo en vuestros medios.

Nuestra propuesta arrancó el 20 de abril 2007 y haciendo balance hasta el 20 abril 2011 estas son las cifras. Han pasado 208 semanas de las cuales se han realizado 182 sesiones, es decir hemos faltado algún verano y los miércoles vispera de fiesta, porque vienen los del Nitsa y se quedan la sala para su rollo ultramolón. Es decir, hemos fallado 26 semanas un 12 % de las posibles. Al principio programábamos 2 conciertos por sesión, después los técnicos de sonido se agobiaron y encima repartir la taquilla entre dos bandas era difícil con lo cual pasamos a una sola banda por sesión a partir de abril 2009.

Conciertos han habido 247 de 133 bandas distintas, siendo Papawa -41 veces- los que más veces han tocado. Normal, Papawa fue la banda con la que descubrí la rumba catalana en directo en 2006. Le siguen Los Impagaos con 8 actuaciones y tras ellos Latino y los Llobregantes, Los Barrankillos y Ai Ai Ai has estado actuando en 5 ocasiones. Con 4 actuaciones en 4 años La Familia Rústika, Barrio Negro, Carles Mestre y Salsa Gitana. Nueve bandas han actuado tres veces y 22 bandas han repetido. La rumba que pasa por el club va de lo latino antillano a la ortodoxia gitano catalana, sin complejos ni condicionantes, eso si, alguna vez se nos ha colado algún grupo que bajo la promesa de tocar rumba ha acabado tocando cualquier otra cosa. Al igual que el "Volando Voy" de Kiko Veneno, "Caramelos" de los Amaya, "Volare" de Gipsy Kings y "Clavell Morenet" han sido las canciones más veces versioneadas en directo. Una observación: 133 bandas de rumba distintas se dice rápido, pero ¿nos estamos equivocando?. Creo que somos fruto de la necesidad de una escena de tener un altavoz sólido, a pesar de que el recorrido parece el de una maratón, el fenómeno no estalla a pesar de que 133 bandas implican más de 40 producciones anuales en forma de disco, y que todas ellas no cesan de tocar e intentar ganarse la vida con lo que les gusta, está claro de que nuestro mercado es exportable pero aún no lo hemos conseguido salvo casos puntuales. ¿Por qué?. Quizás porque seguimos viviendo en un país anclado en la anglofília que nació como rechazo a una época pretérita en que lo autóctono era mal visto por imposición, por falta de autoestima o por complejo. Seguimos igual gracias a que la generación que desarrollo ese estigma ocupa los puestos de poder, ya sea mediaticos o políticos. Por eso cualquier imbécil copiando la música que nos vierte la industria anglosajona es más molón.

Nos han visitado artistas de lugares "remotos": El Puchero, Maui y los Sirenidos (Granada), Pellizco, Canijos sin Fronteras (Sevilla), Los Aslandticos (Cordoba), Los Guachis (Algeciras), El Desván del Duende (Badajoz), Juanito Makandé (Cádiz), Los Guachis (Algeciras), Empalmaos, Bananna Beach, La Troup, Gazpacho, Hermano Loco, Cayena, The Patillas, Joaquin Domingo (Girona), Derrumband, Vergüenza Ajena, Denominación de Origen, Son de la Chama, José El Chatarra, Son Caló, Manolito's Band (Tarragona), Las Rumberas del garrotán, La Violeta, Naraina (Lleida), China Chana, La Locura de Mabuse (Zaragoza), La Rana Mariana (Valencia), Manuel Malou, Lolaimon, Raices y Puntas, Los Fulanos y la Mengana Band (Madrid), Los Güirfinsur (Salamanca), Funcalé (Illes Balears), etc..

Hemos tenido los más grandes, y a veces sin estar anunciados: Chacho, Ramonet, Tio Paló -dep-, Chipén, Manuel Malou, Cathy Claret, Los Manolos, Gertrudis, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, D'Callaos, Rauxa, Candeli, Bernardo Cortés, etc..

A nuestros grandes clásicos de la escena local: Micu, Trikitown, Los Impagaos, Latino y los llobregantes, Barrankillos, La Familia Rústika, Carles Mestre, Barrio Negro, Pantanito, Rumba de 9, Kahala, Jaleo Real, LaRumbé, Tabaloko, Expresso, Sherpah, Wirakocha, Kanimambo, Caracola, Samuel L.Rumba, Rumborrachera, Mecatxis, Meztuca, Que Pum Que Pam, Naraina, Son Caló, Tremendamente, Rufino y Don Domingo, Manduca, Sota Zero, Mantecao y su Combo, El Tio Carlos, Break Latino, Des+karadas, Reigbord, Caramelo, Soniquete, Bacana orquesta, Rumba Alborada, Irakunda, Arangu, Very Pomelo, Revolución Acústica, Nonainoise, Tio Montero, Alegría Flamenca, La Guateke Band, Rumba Tarumba, Mecatxis, La Maraña, Las 7 PM, La Banda del Panda, Diqesi, Manduca, Ray Callao, Agüita Freska, Hacha y Machete, Eldys Vega, Marditos Roedores, Willy Fuego, Mama Canalla, Cubaneo lo Auténtico, Guantanamo Free, Sibaritas de la Calle, Ray Callao, Duende Verde, Don Hamaca...

Y también a las bandas del futuro próximo recien forjadas: 9 Son, Chakataga, Sobretaula Kandela, Bananna Beach, The Lito, Eléctric Gozarela, DiAngelo da Silva, Rumbamazigha, Saravacalé, Arrels de Gràcia, Alma de Pato, Vergüenza Ajena, Por Cajones, Ulake, Rumba Vella, etc..

De pinchaores y "aprendices de" hemos tenido también una nutrida muestra: Oriolet, Albert Puig, Javi Zarco, Santos de Veracruz, Curro, Andyloop, Wagner Pa, Zurdob, Djiiva, 2 Mini Djs, Xeriff, Oriolet, Pipo, Makala, Dani Txarnegö, Merey, Maria Mandarina y Dj Bongo (Berlín), Xavi Ciurans de Gertrudis, Ivan Win de Impagaos, Alfred "el Capità", Quim Bacallà, Dj Ogt, Pol & Dri (Sant Gaudenci Djs), Adria Garriga, Xavi Rivasses y Floro, Sacromonte Kings (Txarnegö y Konguito), Pachanguito (Sevilla), Surco Pinchadoscos (Zgz), Hansi, etc. Seguro que me dejo a muchos pero mi memoria tiene límites. Lo importante no es el dj, es que hemos conseguido acostumbrar al oido local a sesiones de 5 horas donde no suena casi nunca música de importación. Un lugar donde se baila la producción rumbera local. Hemos educado oídos y ahora ya son los clientes los que reclaman su dosis de Muchachito, Estopa, Ojos de Brujo, Pegatina, la Troba, Gertrudis, D'Callaos, Rauxa, Dijous Paella o Ai Ai Ai por orden de más solicitados. Somos anómalos en una sala donde el porcentaje de producciones locales que escupen los altavoces se reduce a un 1% el resto de la semana, en una ciudad y país donde esa es tónica común. Proud to be anómalos. Así pues es un placer contestar "Aquí no vendemos pastillas majo" cuando te reclaman "ey nen pon jaus". Tal vez esa sea la clave y en Rumba Club el porcentaje femenino es siempre más alto, a las chicas les gusta bailar rumba ¿será eso no?, por desgracia a los mandriles les gusta aparearse más que bailar, en eso los varones no han cambiado nunca, el día que aprendamos a bailar será la ostia.

A grandes males grandes remedios. Esta claro que nuestra ciudad vive un fogonazo rumbero, los números son apabullantes 133 BANDAS. ¿Existen el equivalente en grupos de electrónica o pop rock actualmente?. Juraría que no, pero a juzgar por los medios de comunicación serán menos pero son la OSTIA. ¿És quizás gracias a esos medios que funcionen el pop folk anglofilo traducido? ¿o quizás ha sido el clamor popular?. No lo entiendo. Volvamos al club. Seguimos relegados al peor dia de la semana. Tampoco nos podemos quejar ya que ningún otro club ha apostado por mantener una programación estable de rumba. El país de los lerdos acomplejados sigue pagando las vacaciones a deejays internacionales que vienen los fines de semana a vomitar sus borracheras en nuestra ciudad en aras del trafico y consumo de estupefacientes, negocio también en manos de los mismos hipócritas que se quejan del feudalismo. Somos catetos anglófilos al cubo, puesto que no sólo admiramos todo lo que viene de fuera: despreciamos lo nuestro ("lo nuestro" suena a justomolinero ¿no? jajaja mola). Sólo hay que leer las prestigiosas revistas musicales locales: en portada ingleses o "grandes imitaciones de un estilo musical inglés", no hacen falta ejemplos. Contenido ingles o español de imitación baratisima, charts ingleses, y encima burlitas baratas a la rumba. Nos califican de anomalía, patética disfunción, los perroflautas... Ay que gracia!. Este parrafo se lo dedico a los caciques cuya máxima iniciativa es abrir un club como ese que vieron en Uk y traer de vacaciones a los "davids jetas" de toda Europa. Y a los medios periodísticos incapaces de hacer un análisis situacionista, no por satán, salvaguardemos el turismo, turismo que se trae su música y nos la hace creer nuestra, como sus drogas. La rumba molará el día que lo diga un sello del Soho de Londres. Pues a ver si es verdad, ya falta poco.

diumenge, 27 de març del 2011

The Gramophone Allstars

Uns parell de temes per caure de cul

dimecres, 2 de febrer del 2011

Trojan Sounds & Pressure

Segueix havent-hi raons per comprar cds. La Trojan no dóna per vençuda i segueix editant recopilatoris interessantíssims de música jamaicana. Després de meravellar-nos durant anys amb les "caixetes" temàtiques i amb recopilatoris exhaustius d'artistes del reggae, segueix amb bon criteri. Em refereixo a un cd Trojan Sounds & Pressure: Mod-Reggae (2010). 40 temes molt guapos a preu de saldo.
Per mi, els motius principals per comprar-lo són l'acollonant rocksteady Yeh Yeh de Rico and the Rudies (mai abans editat), l'emotiu Endless Memory de Roy Paton (gravat a WIRL), el Cantaloupe Rock de Jo Jo Benett, Summertime de Ernest Ranglin i el Soul Finger de Roland Alphonso (mai abans editat).



dimecres, 10 de novembre del 2010

Últim concert de Skatalà

Aquest dissabte s'acaba la gira dels 25 anys del naixement de Skatalà. Serà un concert en homenatge a Natxo Romero, el que era saxo tenor de la banda, i que va morir el passat 9 de setembre en plena gira de celebració dels 25 anys.

Venda anticipada a 12€ en Daily Records (c/ Sitges 9) i Mai Morirem (Torrent de l'Olla 160). També les podeu aconseguir per internet:
http://www.codetickets.com/sala-apolo/es/sala-apolo.com/549/

Nous "postres" al Thiossan

Aquest dissabte, després del concert de Skatalà, unes hores més de ska al Thiossan, a Gràcia. Aquest cop la meva sessió serà més jamaicana que de costum...

dijous, 8 d’abril del 2010

Modernisme + Thiossan + Ai Ai Ai

Aquest divendres tres propostes. A Mataró, a la sala Clap, concert de Ai Ai Ai amb molts artistes convidats, i després Txarly Brown als plats. A Lleida, primer Aplec Modernista del Segrià amb l'actuació de Lo Pardal Roquer i els Selectors Badabadoc. A Barcelona, al Thiossan, sessió de Soul i Reggae a càrrec de dj Oriolet de mitjanit fins les 3.