Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chacho. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chacho. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de novembre del 2011

Diada de la Rumba 2011

Text extret de http://www.forcat.org/diada/ Tot i que el programa i l'escrit encara són provisionals, val la pena saber què s'està coent. La major part de les activitats seran el diumenge 18 de desembre.
 
 Ja és aquí la tercera edició de la Diada de la Rumba, una mostra gratuïta que reuneix els principals artistes d’aquest gènere musical d’origen gitano i català. Com és habitual, la festa se celebrarà el darrer diumenge abans de Nadal (18 de desembre), i comptarà amb un programa encara més fornit que en ocasions anteriors (tallers, animació infantil, exposicions, presentacions de llibres, concerts, classes magistrals, DJs...). Les activitats del matí tindran lloc a l’Espai Jove La Fontana de Gràcia, mentre que la Super Rumba Jam de la tarda-vespre es trasllada enguany a la Sala Apolo. Aquest nova ubicació pretén acollir al nombrós públic que en edicions anteriors va desbordar aforaments i previsions. Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), organitzadora de l’esdeveniment amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Obra Social d’Unnim Caixa, és una entitat que aplega artistes i altres agents actius de l’àmbit rumbero, amb l’objectiu de dinamitzar de l’escena i dignificar socialment el gènere. La Diada, que en tan sols tres anys s’ha convertit en cita anual de referència, es presenta com una jornada de portes obertes, on es podran degustar gratuïtament les principals propostes musicals rumberes, així com d’altres expressions artístiques, lúdiques, pedagògiques i reflexives relacionades.  

PROGRAMA. Diumenge 18/12/2011: MATÍ, a l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190):

10:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Johnny Tarradellas (Chipén); de percussió rumbera amb Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Jack Tarradellas (Chakataga); i de palmes amb Peret Reyes i Xavier Pastor “Sele”. * 


11:00h. Animació infantil amb Landry El Rumbero & Amics, presentant el seu disc “Rumba per a petits i grans” (Vesc). Xocolatada. 


11:30h. Tallers: de guitarra ventilador amb Ramon del Pichón (Estrellas de Gracia); de percussió rumbera amb Ricardito Tarragona Jr (Papawa) i Peret Reyes; i de piano per rumba amb Oriol Pidelaserra (Derrumband) i Alejandro Julián “Jandret”. * 


11:30h. Presentació del disc de Pantanito Ases de la Rumba, amb Chacho, Cathy Claret i Tony El Gitano. 


12:30h. Classe magistral de ball amb Josefa Becas “Tia Pepi” (històrica balladora de rumba, flamenc, i clàssic espanyol), i taller de ball amb Marta Allué (Gracia Flamenca) i Susana Subirana (LasLolasPlanet). *

12:30h. Juerga Rumbera improvisada. Oberta a la participació de tothom. 


13:00h. Presentació del llibre Sicus. 20 anys amb sabor de rumba (Cossetània Edicions) de Cinta Bellmunt, amb la presència de l’autora i d’Antoni “Sicus” Carbonell. 


Durant tot el matí: 


- Mostra de productes rumberos, amb discos i marxandatge a preus reduïts. S’hi podrà adquirir el fanzine rumbero Santa Rumba, el nou cançoner Estàndards de la Rumba Catalana. Vol. 1, i la Guia de la Rumba Catalana 2011-2012. 


- Sessió contínua i il·lustrada de DJs, amb El Capità, Quim Bacallà, Txarly Brown, Morocha, OGT, Adri Gaudenci, entre d’altres. 


- Exposició gràfica en memòria de Gato Pérez (1951-1990), de Txarly Brown. 



TARDA, a la Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113):

18:00 – 23:00. Super Rumba Jam. Mostra-marató dels principals artistes i bandes de l’escena rumbera catalana actual. 5 hores de música sense interrupcions amb més de 40 actuacions diferents. Amb AI AI AI, LOS AMAYA, ACHILIFUNK, SABOR DE GRÀCIA, GERTRUDIS, RAMUNET, LOS MANOLOS, DERRUMBAND, MANUEL MALOU, RUMBA EXPRESSO, LA MARIA ROSA, LA MÀLAGA, THE LITO, ELS DELAY, ARRELS DE GRÀCIA, SOTATAULA KANDELA, LA REPÚBLICA RUMBERA, DENOMINACIÓN DE ORIGEN, ESTRELLES DE GRÀCIA, PAPAWA, LATINO, MICU, VIEJOS RUMBEROS, CHIPÉN, LADY GIPSY, RUMBA TARUMBA, RUMBA VELLA, CHACHO, NEN, PERET REYES, CANDELI, SON COMO SON, NISIO, 9 SON, LA FAMILIA RUSTIKA, VERGÜENZA AJENA, EMPALMAOS, SON DE LA RAMBLA, entre molts d’altres. 


Presentat per TXABI FRANQUESA.  

ACTIVITATS PRÈVIES, al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Travessia de Sant Antoni, 6-8):

01/12/2011 - 31/12/2011. Exposició fotogràfica en memòria de Ricardo Tarragona(1964-2010), percussionista de referència de la rumba catalana, a qui es dedica l’edició d’enguany de la Diada de la Rumba. 



Dijous, 01/12/2011. 21:00h. Inauguració de l’exposició amb piscolabis i “descàrrega” musical rumbera.

TOTES LES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES.

divendres, 11 de novembre del 2011

Disc del Chacho a la venda

Avui surt oficialment a la venda el nou disc de Chacho "El Primer Ministro de la Rumba", tal com ja avançàvem a l'anterior post. El disc està format per deu tracks nous més vuit remixos. Els deu temes triats formen part del repertori clàssic de Chacho, però tots són noves gravacions. Chacho ha gaudit per aquesta ocasió d'un combo espectacular, la crème de la rumba catalana d'avui: Sam “Mosketón Jr”, Jonatan Malla “Petete”, Jack Tarradellas, Christian “el viejo” i David Malla. I com es pot comprovar en el disc i en les comptades ocasions en què es pot veure actuant en directe, el Chacho segueix en plena forma. El tracklist del disc és el següent:


  1. Usted Abusó
  2. El Anillo
  3. Arriba Con Él
  4. Mi Catapúm
  5. Chao Chao Chao Buru Buru
  6. Hoy Tengo Ganas De Tí
  7. Nuestro Ayer
  8. Tu Pañuelo Verde
  9. Versos Y Cantares
10. Yo Te Quiero A Tí
11. Usted Abusó (Shantisan Remix)
12. El Anillo (Genious - Reggaeland Mix)
13. Arriba Con Él (Pol Sant Gaudenci Remix)
14. Tu Pañuelo Verde (Pachanguito - Old School Mix)
15. Chao Chao Chao Buru Buru (Miguelito Superstar - Italo Rumba Mix)
16. Mi Catapúm (dj Oriolet Remix)
17. Nuestro Ayer (Makala Remix)
18. El Anillo (Timber - Rumbia Refix)
 Les gravacions originals del Chacho no han estat mai digitalitzades, i els seus discos es cotitzen a l'alça. Tres dels temes inclosos en aquest disc, però, no havien estat mai enregistrats - Anillo, Versos y Cantares, Hoy Tengo Ganas de Tí. I per la resta, que havien estat enregistrats per EMI (3,4,5,7,8), Ariola (1), Marfer (3,10), la instrumentació i els arrenjaments triats per aquest disc difereixen força de les antigues gravacions. El projecte ha estat dut a terme magistralment per Txarly Brown. No ha estat fàcil convèncer el Chacho perquè tornés als estudis. Un parell d'anys enrere Chacho va gravar "El Pan y Los Dientes" amb Los Fulanos (Más Achilifunk, 2009) i "Tu Pañuelo Verde" amb Los Impagaos  (No Lo Intenten En Casa, 2009). Chacho no és un apassionat dels ritmes moderns, així que se sent més còmode en gravacions com les d'aquest disc. Bé, com les de la primera part d'aquest disc, ja que els últims vuit temes són remixos dels anteriors. Naveguen entre el early reggae (12), italo-rumba-disco (15), cumbia (18) i altres breaks llatins. Aquest nou disc val molt la pena. Sens dubte, és el disc de rumba del 2011.

Per comprar-lo, aviat el trobaràs a les botigues, però si el vols ja, envia un email a info@santgaudenci.com. A partir d'avui es pot descarregar des de diversos portals. Avui al matí ja era disponible a Amazon: download




dimarts, 8 de novembre del 2011

Yochano 196 + Arrels de Gràcia

Nova edició del Yochano. La notícia estrella és el nou disc de Chacho "Primer Ministro de la Rumba". També s'avança informació sobre la pròxima edició de la Diada de la Rumba i del Santa Rumba.


A part de tot això, Albert Balanzà ha escrit un article al diari Ara sobre el documental "Gitanos Catalans". Es titula "Cumpare, et puc parlar francament?"

I com comenta Yochano, nou video d'Arrels de Gràcia. El tercer tema del seu nou EP, el que més m'agrada dels que he sentit.



divendres, 4 de novembre del 2011

Chacho - Primer Ministro de la Rumba

Per fi arriba el nou disc de Chacho! 35 anys després, tenim un nou disc de un dels puntals més importants de la rumba catalana. Sortirà a la venda el dia 11-11-11. Una data rodona per presentar el que serà el disc rumber de l'any. Es vendrà en cd i es podrà descarregar en digital via Itunes i altres portals. També estarà a Spotify. En cd valdrà 10€ i es pot aconseguir enviant un email a info@santgaudenci.com. En aquest post, més informació. I aviat, més detalls del disc.


De moment, el text oficial de promoció del disc, escrit per Martí Marfà:

La Rumba Sin Cachondeos
Josep Maria Valentí Guerra “Chacho”
(Barcelona, 11/11/1940)

Nervio y elegancia. Estos vocablos sintetizan la puesta en escena y el carácter del Chacho, posiblemente la figura más desconocida del primer triunvirato de éxito de la rumba catalana, que antaño conformó junto a Peret y Pescadilla. Ostenta el mérito de haber sido el primer gitano rumbero al piano, un instrumento que con el tiempo desplazaría las guitarras entre las aficiones de los jóvenes calós. Siempre fue el más apuesto de los rumberos, depositario de ese porte estiloso que caracteriza algunos gitanos catalanes. Y todavía hoy mantiene el ademán impetuoso, el espíritu explosivo y el cantar apasionado de la primera rumba.

Se crió en el barrio del Portal de Barcelona (vértice occidental del actual Raval), nacido de un idilio a lo Romeo y Julieta entre una hija de militares y uno de los Valentí, enraizada saga de gitanos burgueses para los cuales la posguerra era más una mina que una penuria. Chacho era el apodo del futbolista Eduardo González Valiño, que el pequeño Josep Maria heredó de su progenitor, también habilidoso con el balón. Creció entre músicos, cantadores y bailadores profesionales –como su primo Andrés Batista o Paco Aguilera-y aficionados –el Orelles, el Bolo, el Polla…-; anfitriones de juergas participadas por artistas y celebridades –como el Toqui-; y desahogados frecuentadores de tablaos, salas de fiesta, óperas, teatros y espectáculos de variedades –la mayoría de los habitantes de la Calle la Cera y sus aledaños. Pese a sus aptitudes prematuras, resultó ser un pésimo estudiante de música en el Liceo, donde su madre lo apuntó
durante un tiempo; la academia tiene estas cuadraturas.

Otro vecino del barrio, Peret, fue su gran compañero de fatigas juveniles, con quien vagueaban arriba y abajo de la Ronda Sant Antoni, “chanaban” con los últimos éxitos latinoamericanos que escupía la gramola del Bar Neptuno, en la avenida García Morato (ahora Drassanes), y a mediados de los 60 se estrenaron rumbeando con La Camboria para los turistas que descubrían el tesoro de la costa norte-catalana. De hecho, el Chacho fue corresponsable de los primeros destellos peretianos, aunque la vasta sombra de éste –compuesta tanto de astucia como de vanidad- siempre ha eclipsado el brillo del resto del firmamento rumbero.

No sólo palmeó y cantó en el debut discográfico del después llamado Rey de la Rumba, sino que ambos desembarcaron e hicieron furor simultáneamente en Madrid ahí por 1966, Peret en El Duende y Chacho en Los Canasteros de Caracol. Y además de compartir acompañantes como Ramon Ximenes “El Huesos” o Francisco María Escoude “Ninos” –que con Enric Giménez “Enriquet” completaban el combo titular de nuestro artista-, también firmaron a medias el elepé que en 1967 pistoleó el boom rumbero de finales de la década. La rumba, apuntó Chacho una vez, “surgió de un intercambio de opiniones, de todos”. Nadie lo ha sabido explicar con tanta lucidez y síntesis.

Su producción discográfica original se concentra entre 1965 y 1977, coincidiendo con esa Edad de Oro de la rumba catalana, que se caracterizó por éxitos comerciales sin precedentes y dinero fácil en una época de vacas gordas. Para los jóvenes gitanos devenidos artistas eso se tradujo en efectivo en los bolsillos, comida y bebida a discreción, ligoteos varios, codeo con autoridades, celebridades y ricachones de la época, e infinidad de anécdotas alocadas repletas de bromas pesadas entre amigos. Y a algunos con menos serenidad, medida y ojo que Peret todo aquel frenesí se les hizo grande. Puede que por ello algunos se retirasen o entrasen, como el Chacho, en fases letárgicas de actuaciones cada vez más eventuales en salas de fiesta cada vez más arranciadas. Después de protagonizar el film “Con ella llegó el amor” (Ramón Torrado, 1969) y arguyendo una lesión de cadera, también había renunciado a ahondar en su carrera cinematográfica. La vía de la profesionalidad y el éxito siempre ha dado cierto vértigo a unos gitanos muy caseros y plácidamente aposentados. Con tal trayectoria, resulta inevitable pensar que Francisco Casavella se inspirara en la figura de Chacho para caracterizar aquel ángel caído de la rumba –curiosamente llamado Guacho- que protagoniza su novela El Triunfo.

En 2008 un incombustible Txarly Brown rescató del olvido a nuestro héroe, que desde su actuación en las fiestas de La Mercè de 1994 había rehuido los escenarios. Hoy nos presenta el fruto de su obstinado trabajo diplomático y melomaniático, con diez imponentes piezas grabadas de nuevo por una selección inmejorable de jóvenes rumberos –Sam “Mosketón Jr”, Jonatan Malla “Petete”, Jack Tarradellas, Christian “el viejo” y David Malla- y el gato viejo Johnny Tarradellas (Chipén); un cojín instrumental de lujo para la voz actual de nuestro Chacho, que aún conserva la fuerza y la calidez originales, además de ese deje característico que juega habilidosamente en el filo de la afonía. El tiempo dirá pero la producción, que se completa con las ya habituales disecciones y reinterpretaciones digitales que tanto gustan a Brown, podría aspirar a convertirse en disco de culto para futuros melómanos. Como sentenció el Chacho en una ocasión, la rumba no es ningún cachondeo.

MARTÍ MARFÀ i CASTÁN
Antropólogo y rumbófilo

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Yochano 194

Per fi a la venda la biografia del Peret! Al cinema, el documental "Gitanos Catalans". El nou disc del Chacho a punt d'arribar i nous temes d'Arrels de Gràcia!

 

dimarts, 28 de juny del 2011

Papawa plega

Sap greu, però és així ...
(extret del comunicat de premsa:)

A partir del proper 1 de juliol Peret Reyes i Sam Mosketon deixen Papawa per centrar-se tant en els seus projectes en solitari ("Peret Reyes ysus rumberos" i "Banda Achilifunk", respectivament) com en altres. Papawa continua endavant amb Ricardo Tarragona Jr. com a únic responsable, fundador i nou manager.

El proper divendres dia 1 de juliol serà el darrer concert de Papawa amb la seva formació original (Peret Reyes, Sam Mosketon i Ricardo Tarragona Jr.) a la Plaça Vella de Terrassa que sota el nom de Papawa All Stars els reunirà  amb en Chacho, Ramunet, Johnny Tarradellas, Toni Reyes i Jack Tarradellas.

Ricardo Tarragona Jr, Sam Mosketón i  Peret Reyes van formar Papawa ara fa cinc anys a Barcelona. En aquest temps han reivindicat la rumba catalana d’arrel. Papawa ha editat dos treballs discogràfics, "Tiene La llave" (Nuevos Medios, 2007) i  "Toca Madera" (Ventilador, 2010) on prossegueix la tasca de recuperació de les autèntiques arrels de la rumba de Barcelona.

Txarly Brown, lligat a la carrera de Papawa des de la seva fundació, ha estat el manager personal de la banda i el productor executiu dels dos discs. A la vegada, el Taller de Músics s'ha encarregat de la contractació i management de la banda. A partir del 1 de juliol del 2011 tant en Txarly Brown com el TM deixaran de fer aquestes funcions.

Per la seva banda el Taller de Músics continua portant el management i la contractació de "Peret Reyes y sus rumberos" i de la "Banda Achilifunk".

ULTIMO CONCIERTO DE PAPAWA
Viernes, 01 de julio de 2011 a las 0:00
plaça Vella / Terrassa / Festa Major


diumenge, 3 d’abril del 2011

Nota de premsa del Rumba Club

En motiu del 4rt aniversari del Rumba Club, s'ha difós una nota de premsa amb un escrit avaluant aquests 4 anys. El copio verbatim:

RUMBA CLUB
4 AÑOS A CONTRACORRIENTE.

¿Una explicación tipo "el que no llora no mama"?, no, tranqui: güi are de champions of cors..

Si una propuesta como la de Rumba Club tuviera la cobertura del fin de semana, imaginaos de lo que hablaríamos ahora. Pero en el mundo del nocturneo la oferta de fin de semana de los clubs del planeta es simple:, un mentecato poniendo discos y arreando. Y así nos luce el pelo. En la disneylandia de la sangría de nada sirve llorar, seguiremos luchando para que el auténtico sonido de la ciudad algún día sea la bandera de los nuestros, de momento seguimos siendo una anomalía. A cumplir años toca, aquí teneis un resumen alfanumérico por si os place comentarlo en vuestros medios.

Nuestra propuesta arrancó el 20 de abril 2007 y haciendo balance hasta el 20 abril 2011 estas son las cifras. Han pasado 208 semanas de las cuales se han realizado 182 sesiones, es decir hemos faltado algún verano y los miércoles vispera de fiesta, porque vienen los del Nitsa y se quedan la sala para su rollo ultramolón. Es decir, hemos fallado 26 semanas un 12 % de las posibles. Al principio programábamos 2 conciertos por sesión, después los técnicos de sonido se agobiaron y encima repartir la taquilla entre dos bandas era difícil con lo cual pasamos a una sola banda por sesión a partir de abril 2009.

Conciertos han habido 247 de 133 bandas distintas, siendo Papawa -41 veces- los que más veces han tocado. Normal, Papawa fue la banda con la que descubrí la rumba catalana en directo en 2006. Le siguen Los Impagaos con 8 actuaciones y tras ellos Latino y los Llobregantes, Los Barrankillos y Ai Ai Ai has estado actuando en 5 ocasiones. Con 4 actuaciones en 4 años La Familia Rústika, Barrio Negro, Carles Mestre y Salsa Gitana. Nueve bandas han actuado tres veces y 22 bandas han repetido. La rumba que pasa por el club va de lo latino antillano a la ortodoxia gitano catalana, sin complejos ni condicionantes, eso si, alguna vez se nos ha colado algún grupo que bajo la promesa de tocar rumba ha acabado tocando cualquier otra cosa. Al igual que el "Volando Voy" de Kiko Veneno, "Caramelos" de los Amaya, "Volare" de Gipsy Kings y "Clavell Morenet" han sido las canciones más veces versioneadas en directo. Una observación: 133 bandas de rumba distintas se dice rápido, pero ¿nos estamos equivocando?. Creo que somos fruto de la necesidad de una escena de tener un altavoz sólido, a pesar de que el recorrido parece el de una maratón, el fenómeno no estalla a pesar de que 133 bandas implican más de 40 producciones anuales en forma de disco, y que todas ellas no cesan de tocar e intentar ganarse la vida con lo que les gusta, está claro de que nuestro mercado es exportable pero aún no lo hemos conseguido salvo casos puntuales. ¿Por qué?. Quizás porque seguimos viviendo en un país anclado en la anglofília que nació como rechazo a una época pretérita en que lo autóctono era mal visto por imposición, por falta de autoestima o por complejo. Seguimos igual gracias a que la generación que desarrollo ese estigma ocupa los puestos de poder, ya sea mediaticos o políticos. Por eso cualquier imbécil copiando la música que nos vierte la industria anglosajona es más molón.

Nos han visitado artistas de lugares "remotos": El Puchero, Maui y los Sirenidos (Granada), Pellizco, Canijos sin Fronteras (Sevilla), Los Aslandticos (Cordoba), Los Guachis (Algeciras), El Desván del Duende (Badajoz), Juanito Makandé (Cádiz), Los Guachis (Algeciras), Empalmaos, Bananna Beach, La Troup, Gazpacho, Hermano Loco, Cayena, The Patillas, Joaquin Domingo (Girona), Derrumband, Vergüenza Ajena, Denominación de Origen, Son de la Chama, José El Chatarra, Son Caló, Manolito's Band (Tarragona), Las Rumberas del garrotán, La Violeta, Naraina (Lleida), China Chana, La Locura de Mabuse (Zaragoza), La Rana Mariana (Valencia), Manuel Malou, Lolaimon, Raices y Puntas, Los Fulanos y la Mengana Band (Madrid), Los Güirfinsur (Salamanca), Funcalé (Illes Balears), etc..

Hemos tenido los más grandes, y a veces sin estar anunciados: Chacho, Ramonet, Tio Paló -dep-, Chipén, Manuel Malou, Cathy Claret, Los Manolos, Gertrudis, La Troba Kung-fú, La Pegatina, Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, D'Callaos, Rauxa, Candeli, Bernardo Cortés, etc..

A nuestros grandes clásicos de la escena local: Micu, Trikitown, Los Impagaos, Latino y los llobregantes, Barrankillos, La Familia Rústika, Carles Mestre, Barrio Negro, Pantanito, Rumba de 9, Kahala, Jaleo Real, LaRumbé, Tabaloko, Expresso, Sherpah, Wirakocha, Kanimambo, Caracola, Samuel L.Rumba, Rumborrachera, Mecatxis, Meztuca, Que Pum Que Pam, Naraina, Son Caló, Tremendamente, Rufino y Don Domingo, Manduca, Sota Zero, Mantecao y su Combo, El Tio Carlos, Break Latino, Des+karadas, Reigbord, Caramelo, Soniquete, Bacana orquesta, Rumba Alborada, Irakunda, Arangu, Very Pomelo, Revolución Acústica, Nonainoise, Tio Montero, Alegría Flamenca, La Guateke Band, Rumba Tarumba, Mecatxis, La Maraña, Las 7 PM, La Banda del Panda, Diqesi, Manduca, Ray Callao, Agüita Freska, Hacha y Machete, Eldys Vega, Marditos Roedores, Willy Fuego, Mama Canalla, Cubaneo lo Auténtico, Guantanamo Free, Sibaritas de la Calle, Ray Callao, Duende Verde, Don Hamaca...

Y también a las bandas del futuro próximo recien forjadas: 9 Son, Chakataga, Sobretaula Kandela, Bananna Beach, The Lito, Eléctric Gozarela, DiAngelo da Silva, Rumbamazigha, Saravacalé, Arrels de Gràcia, Alma de Pato, Vergüenza Ajena, Por Cajones, Ulake, Rumba Vella, etc..

De pinchaores y "aprendices de" hemos tenido también una nutrida muestra: Oriolet, Albert Puig, Javi Zarco, Santos de Veracruz, Curro, Andyloop, Wagner Pa, Zurdob, Djiiva, 2 Mini Djs, Xeriff, Oriolet, Pipo, Makala, Dani Txarnegö, Merey, Maria Mandarina y Dj Bongo (Berlín), Xavi Ciurans de Gertrudis, Ivan Win de Impagaos, Alfred "el Capità", Quim Bacallà, Dj Ogt, Pol & Dri (Sant Gaudenci Djs), Adria Garriga, Xavi Rivasses y Floro, Sacromonte Kings (Txarnegö y Konguito), Pachanguito (Sevilla), Surco Pinchadoscos (Zgz), Hansi, etc. Seguro que me dejo a muchos pero mi memoria tiene límites. Lo importante no es el dj, es que hemos conseguido acostumbrar al oido local a sesiones de 5 horas donde no suena casi nunca música de importación. Un lugar donde se baila la producción rumbera local. Hemos educado oídos y ahora ya son los clientes los que reclaman su dosis de Muchachito, Estopa, Ojos de Brujo, Pegatina, la Troba, Gertrudis, D'Callaos, Rauxa, Dijous Paella o Ai Ai Ai por orden de más solicitados. Somos anómalos en una sala donde el porcentaje de producciones locales que escupen los altavoces se reduce a un 1% el resto de la semana, en una ciudad y país donde esa es tónica común. Proud to be anómalos. Así pues es un placer contestar "Aquí no vendemos pastillas majo" cuando te reclaman "ey nen pon jaus". Tal vez esa sea la clave y en Rumba Club el porcentaje femenino es siempre más alto, a las chicas les gusta bailar rumba ¿será eso no?, por desgracia a los mandriles les gusta aparearse más que bailar, en eso los varones no han cambiado nunca, el día que aprendamos a bailar será la ostia.

A grandes males grandes remedios. Esta claro que nuestra ciudad vive un fogonazo rumbero, los números son apabullantes 133 BANDAS. ¿Existen el equivalente en grupos de electrónica o pop rock actualmente?. Juraría que no, pero a juzgar por los medios de comunicación serán menos pero son la OSTIA. ¿És quizás gracias a esos medios que funcionen el pop folk anglofilo traducido? ¿o quizás ha sido el clamor popular?. No lo entiendo. Volvamos al club. Seguimos relegados al peor dia de la semana. Tampoco nos podemos quejar ya que ningún otro club ha apostado por mantener una programación estable de rumba. El país de los lerdos acomplejados sigue pagando las vacaciones a deejays internacionales que vienen los fines de semana a vomitar sus borracheras en nuestra ciudad en aras del trafico y consumo de estupefacientes, negocio también en manos de los mismos hipócritas que se quejan del feudalismo. Somos catetos anglófilos al cubo, puesto que no sólo admiramos todo lo que viene de fuera: despreciamos lo nuestro ("lo nuestro" suena a justomolinero ¿no? jajaja mola). Sólo hay que leer las prestigiosas revistas musicales locales: en portada ingleses o "grandes imitaciones de un estilo musical inglés", no hacen falta ejemplos. Contenido ingles o español de imitación baratisima, charts ingleses, y encima burlitas baratas a la rumba. Nos califican de anomalía, patética disfunción, los perroflautas... Ay que gracia!. Este parrafo se lo dedico a los caciques cuya máxima iniciativa es abrir un club como ese que vieron en Uk y traer de vacaciones a los "davids jetas" de toda Europa. Y a los medios periodísticos incapaces de hacer un análisis situacionista, no por satán, salvaguardemos el turismo, turismo que se trae su música y nos la hace creer nuestra, como sus drogas. La rumba molará el día que lo diga un sello del Soho de Londres. Pues a ver si es verdad, ya falta poco.

dijous, 16 de setembre del 2010

Arriba la Banda Achilifunk!!

Aquesta nova entrega dels Achilifunk (completant la trilogia!) és un disc gravat per la Banda Achilifunk i la Original Jazz Orchestra Taller de Musics. Es titula "Gitano Real" (Lovemonk, 2010) LMNK37. El dia 20 d'octubre surt a a venda, però per la Mercè ja es podrà conèixer de què va tot això.

En aquest disc treballen colze a colze músics de la rumba, el funk i el jazz. La formació és Sam Mosketon (Papawa), Muchacho (La Troba Kung-Fu), Jack (Rumba Vella), Rambo (Sabor de Gràcia), Lalo i Paco (Fundación Tony Manero), i la OJO, la Original Jazz Orchestra del Taller de Musics. El disc que apareixerà es diu "Gitano Real" (Lovemonk, 2010) LMNK37 i surt a la venda el 20/10/2010.

El so d'aquest disc és completament nou i serà un referent indiscutible. Rumba amb Groove , o Soul arrumbat, depèn de com es miri. Fusió de funk, soul, jazz i rumba. En els darrers 50 anys, alguns rumberos ha flirtejat amb la música negra amb encert ... però cap d'ells ha apostat completament per aquesta fusió. Atenció coleccionistes, aquest disc segur que farà història, o sigui que aquest cd s'ha de tenir a casa.

Sovint s'editen discos amb col·laboracions exòtiques, projectes conjunts de diferents bandes, ... n'hi ha de tots colors. Molts sóc col·laboracions de despatx, que no quallen. Però aquest no és el cas, l'entesa és total. Després de l'interès i la sorpresa que van generar el tema "Achili Funk" i "Ratón" pel primer recopilatori de Achilifunk, va quedar clar que aquest era un camí a explorar si hi havia músics predisposats. Fa un any, a la celebració dels 10 anys de Radio Gladys Palmera som molts els que vam quedar meravellats amb la primera actuació de la "Achilifunk Band" a l'Apolo. De fet, corre una gravació d'aquell concert que ja és objecte de culte...


En el "Gitano Real" hi ha temes nous, versions de rumbes antigues, de temes funk, de blaxplotation, de sambes. Alguns temes més achili i altres més funk, però tots tenen com a denominador comú el so "achilifunk", que crec que ja és una etiqueta ben definida. El primer que em va venir al cap quan vaig escoltar-lo va ser el "Massive" de Jazz Jamaica, pel fet que en els dos casos s'afegeix amb encert el so bigband a una música directa i ballable. Al meu entendre, aquest disc és la culminació de la fusió de música negra amb rumba. És el meu disc preferit d'aquest 2010.

No us perdeu el disc de la Banda Achilifunk!!!!



divendres, 22 de maig del 2009

Aquest dissabte: PAPAWA ALLSTARS!!!!

Aquest dissabte, concert imperdible de Papawa. Per aquesta ocasió, Papawa s'ha acompanyat de Ricardo Tarragona pare, Toni Reyes, Ramon Reyes 'Ramonet', i Josep Maria Valentí 'Chacho'. Poques vegades es poden veure junts dalt del mateix escenari tres asos històrics de la Rumba Catalana: Chacho, Peret Reyes i Ramonet. Ells son responsables de molts dels millors discos de la Rumba Catalana, des dels seus inicis fins ara. I per si és poc, estan acompanyats per el gran Ricardo Tarragona pare i tres noves promeses de la rumba catalana que ja han demostrat que són molt més que promeses: Sam Mosketon, Ricardo Tarragona i Toni Reyes.
El concert és demà dissabte al CCCB, i està emmarcat dins del Festival Flamenco Ciutat Vella.

dimarts, 30 de setembre del 2008

Torna el Rumba Club!

Aquest dijous comença la tercera temporada del Rumba Club amb un convidat d'excepció: Josep Maria Valentí, aka CHACHO.

http://www.myspace.com/chachorumba